Fets 22:1
—Germans i pares: escolteu ara la meva defensa.
— Fets 22:1, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Ac 7,2. (Ac 7,2)
Referències creuades
- Fets 7:2 Ell va respondre: —Germans i pares, escolteu-me: El Déu de la glòria es va aparèixer al nostre pare Abraham, que vivia a Mesopotàmia, abans que s’establís a Haran.
- 2 Timoteu 4:16 En la meva primera defensa davant el tribunal, ningú no em va fer costat, tots em van abandonar. Que no els sigui tingut en compte!
- Fets 23:1 Pau, mirant fixament el Sanedrí, digué: —Germans, jo he actuat amb consciència recta davant de Déu fins al dia d’avui.
- Fets 13:26 »Germans, descendents del llinatge d’Abraham i tots vosaltres que creieu en l’únic Déu: és a nosaltres que s’adreça aquesta paraula de salvació.
- Fets 23:6 Llavors Pau, sabent que allí una part eren saduceus i una altra fariseus, va cridar enmig del Sanedrí: —Germans, jo soc fariseu i fill de fariseus, i l’esperança en la resurrecció dels morts és el motiu pel qual ara em jutgen.
- Fets 28:17 Tres dies després, Pau va convocar els principals dels jueus. Quan estigueren reunits, els digué: —Jo, germans, sense haver fet res contra el nostre poble o contra les normes dels pares, he estat detingut a Jerusalem i posat en mans dels romans.
- Fets 24:10 Aleshores Pau, a un senyal del governador, va replicar: —Sabent que des de fa molts anys administres justícia en aquesta nació, emprendré confiadament la meva pròpia defensa.
- Filipencs 1:17 Els altres, en canvi, anuncien el Crist enduts només per la gelosia, amb segones intencions, i es pensen que així fan més feixugues les meves cadenes.
- Romans 2:15 Així demostren que les obres manades per la Llei estan escrites en els seus cors: en donen testimoni els judicis de la seva consciència, que els acusen o els defensen.
- Fets 25:16 Jo els vaig respondre que els romans no tenen per norma de condemnar un acusat abans d’acarar-lo amb els qui l’acusen i donar-li la possibilitat de defensar-se.
- 2 Corintis 7:11 Fixeu-vos en tot el que ha produït en vosaltres la tristesa que ve de Déu! Quin interès, quines disculpes, quina indignació, quin temor, quina enyorança, quin desig, quin escarment! En tot heu demostrat que éreu innocents d’aquell cas.
- 1 Corintis 9:3 La meva defensa contra els qui m’acusen és aquesta: