Fets 25:11
Si soc culpable, si he comès una falta que mereixi la pena de mort, no refuso de morir; però si aquests m’acusen sense fonament, ningú no té dret a deixar-me a mercè d’ells. Apel·lo al Cèsar.
— Fets 25:11, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Sembla que l’apel·lació al Cèsar , és a dir, a l’emperador, era un dret dels ciutadans romans, però no coneixem les circumstàncies jurídiques concretes en què es produïa.
Referències creuades
- Fets 28:19 Però els jueus s’hi van oposar, i em vaig veure obligat a apel·lar al Cèsar, tot i que no tenia res de què acusar els de la meva nació.
- Salms 7:3-5 Que no m’arrabassin la vida com lleons: si em claven les urpes, ningú no em salvarà. Senyor, Déu meu, si he fet això que diuen, si hi ha malícia a les meves mans, si he pagat amb el mal un tracte d’amistat, si he espoliat sense motiu els adversaris,
- Fets 26:32 Agripa va dir a Festus: —Si no hagués apel·lat al Cèsar, se’l podria deixar en llibertat.
- Fets 25:25 Jo, per la meva part, he arribat a la conclusió que no ha comès res que mereixi la pena de mort. Però ell ha apel·lat a l’emperador, i per això he decidit d’enviar-l’hi.
- Fets 25:21 Però Pau va interposar una apel·lació perquè el seu cas fos reservat a la jurisdicció de l’emperador, i he ordenat que continuï pres fins que el pugui enviar al Cèsar.
- Josuè 22:22 —El Senyor és el Déu dels déus; el Senyor és el Déu dels déus. Ell sap prou bé què volem i cal que Israel també ho sàpiga. Si volíem revoltar-nos o pecar contra el Senyor, que no ens perdoni.
- 1 Tessalonicencs 2:15 aquells mateixos que van matar Jesús, el Senyor, i els profetes, i ens han perseguit a nosaltres. Desagraden a Déu i es posen en contra de tothom
- Job 31:38-40 Si els meus camps m’acusen, si ploren els seus solcs perquè he menjat de franc els fruits amb la suor dels qui els conreen, que hi creixin cards en lloc de blat, i l’herbassar en comptes d’ordi! Aquí s’acaben les paraules de Job.
- Fets 16:37 Però Pau s’adreçà als oficials dient-los: —A nosaltres, que som ciutadans romans, ens han assotat públicament i sense cap judici i ens han tancat a la presó. ¿I ara ens en volen treure d’amagat? De cap manera! Que vinguin ells mateixos a posar-nos en llibertat!
- Fets 22:25 Quan l’estiraven per assotar-lo, Pau va dir al centurió allí present: —¿Us és permès de flagel·lar un ciutadà romà que ni tan sols ha estat jutjat?
- Fets 18:14 Però quan Pau es disposava a prendre la paraula, Gal·lió va replicar: —Jueus, si es tractés d’un crim o d’un delicte, us atendria com és de justícia;
- 1 Samuel 27:1 David va pensar: «Qualsevol dia cauré en mans de Saül. No em queda més remei que refugiar-me al país dels filisteus. Només així Saül deixarà de perseguir-me dins el territori d’Israel i estaré fora del seu abast.»