Fets 27:29
Tement que no ens estavelléssim contra uns esculls, van tirar quatre àncores a popa i frisaven perquè es fes de dia.
— Fets 27:29, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Fets 27:17 Després d’hissar-lo a bord, van lligar cordes tot al voltant del casc de la nau per reforçar-lo, com a mesura d’emergència; acabat, per por d’anar a encallar a la Sirte, van tirar a l’aigua l’àncora flotant. D’aquesta manera la nau va continuar anant a la deriva.
- Hebreus 6:19 Aquesta esperança, que posseïm com a àncora segura i ferma de la nostra vida, ha penetrat més enllà de la cortina del lloc santíssim.
- Deuteronomi 28:67 Quan vegis el que passarà, el terror t’encongirà el cor, fins al punt que al matí diràs: “Qui pogués ser al vespre!”, i al vespre: “Qui pogués ser al matí!”
- Fets 27:40-41 Van desfer les àncores i les abandonaren a la mar; afluixaren també els lligams dels timons, hissaren al vent la vela del trinquet i posaren proa cap a la platja, però van xocar contra un banc de sorra i la nau s’hi va encallar. La proa, clavada a la sorra, va quedar immòbil, mentre la popa s’anava desfent per la violè
- Fets 27:26 Segur que anirem a parar en una illa!
- Fets 27:30 Però els mariners intentaven fugir del vaixell i ja arriaven el bot a la mar amb el pretext d’estendre les àncores de proa.
- Salms 130:6 Espera el Senyor la meva ànima, més que els sentinelles el matí. Que els sentinelles esperin el matí;