Gàlates 2:1

Referències creuades

• Gàlates 2:3 Doncs bé, ni tan sols van exigir que se circumcidés el meu company Titus, que era grec.
• Fets 14:12 A Bernabé li deien Zeus, i a Pau, Hermes, perquè era ell qui els adreçava la paraula.
• Fets 13:50 Però els jueus van instigar les dones distingides que adoraven l’únic Déu i els principals de la ciutat i promogueren una persecució contra Pau i Bernabé fins que els van expulsar del seu territori.
• Gàlates 1:18 Més tard, al cap de tres anys, vaig pujar a Jerusalem per conèixer Cefes, i vaig passar quinze dies amb ell.
• 1 Corintis 9:6 ¿O és que Bernabé i jo som els únics que no estem dispensats de treballar?
• Fets 4:36-37 Josep, un levita d’origen xipriota, a qui els apòstols havien donat el sobrenom de Bernabé —que vol dir «fill de consolació»—, es va vendre un camp que posseïa, va portar els diners i els diposità als peus dels apòstols.
• Colossencs 4:10 Us saluda Aristarc, el meu company de presó, i Marc, cosí de Bernabé: ja us han recomanat que l’acolliu bé quan vingui.
• Titus 1:4 A tu, Titus, fill veritable en la fe que tenim en comú, et desitjo la gràcia i la pau de part de Déu Pare i de Jesucrist, el nostre salvador.
• Fets 13:2 Mentre celebraven un acte de culte al Senyor en ocasió d’un dejuni, l’Esperit Sant digué: —Separeu-me Bernabé i Saule per a dedicar-los a l’obra a què els he cridat.
• Fets 12:25 Bernabé i Saule, un cop acomplerta la seva missió a Jerusalem, van tornar en companyia de Joan, conegut amb el sobrenom de Marc.
• Fets 15:2-4 Com que això va provocar un conflicte i una discussió no pas petita de Pau i Bernabé amb aquells, es va decidir que Pau i Bernabé, amb alguns més, pugessin a Jerusalem per tractar d’aquesta qüestió amb els apòstols i els qui presidien la comunitat. La comunitat, doncs, els va proveir del que necessitaven per al viatge.
• Fets 11:25 Llavors Bernabé se’n va anar a Tars a buscar Saule;