Hebreus 3:11
Llavors, indignat, vaig jurar: «No entraran al meu lloc de repòs.»
— Hebreus 3:11, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Sl 95,7-11, citat segons l’antiga versió grega. Al·lusió als fets de * Massà i Meribà (Ex 17,1-7). Vegeu també Nm 14,20-23, episodi que presenta el desànim del poble i el seu refús del do de Déu. Els versets següents (He He 3,12-4,11) subratllen la intenció del salm 95: Déu va prometre el repòs als hebreus que van sortir d’Egipte, però molts foren infidels i moriren al desert (He 3,15-19). Ara Déu anuncia la bona nova de l’autèntic repòs al nou poble (He 4,1-2.6-10) , que hi entra per la fe i la confiança (He 3,14; He 4,2-5); d’aquí la invitació a no caure en la incredulitat (He 3,12; He 4,1.11). (Sl 95,7-11; Ex 17,1-7; Nm 14,20-23; He He 3,12-4,11; He 3,15-19; He 4,1-2.6-10; He 3,14; He 4,2-5; He 3,12; He 4,1.11)
Referències creuades
- Deuteronomi 1:34-35 »El Senyor, en sentir el que dèieu, es va indignar i digué: “Juro que cap home d’aquesta generació perversa no veurà el país fèrtil que vaig prometre als vostres pares.
- Hebreus 4:3 Tan sols els qui hem cregut entrem al lloc de repòs, segons allò que ha estat dit: Llavors, indignat, vaig jurar: «No entraran al meu lloc de repòs.» I és cert que Déu havia realitzat les seves obres des del moment de la creació del món,
- Nombres 14:35 Soc jo, el Senyor, qui ho diu. Juro que tractaré així tota aquesta comunitat perversa que s’ha conjurat contra mi. Tots moriran en aquest desert. És aquí que moriran.”
- Hebreus 4:5 Però en aquell text torna a dir: No entraran al meu lloc de repòs.
- Nombres 32:10-13 Per això aquell dia el Senyor es va indignar i va jurar: “Els homes de vint anys en amunt que han sortit d’Egipte no veuran el país que jo havia promès a Abraham, a Isaac i a Jacob, perquè no m’han seguit fidelment. Hi entraran tan sols Caleb, fill de Jefunnè, del clan de Quenaz, i Josuè, fill de Nun, que s’han manting
- Deuteronomi 2:14 Fins aleshores havien passat trenta-vuit anys d’ençà que havíem sortit de Cadeix-Barnea. Tots els homes d’aquella generació aptes per a la guerra havien mort, tal com els havia jurat el Senyor.
- Nombres 14:20-23 El Senyor respongué: —El perdono, tal com m’has demanat. Però, tan cert com jo visc i com la meva presència gloriosa omple tota la terra, declaro que ningú dels qui, després de contemplar la meva presència gloriosa i els prodigis que he fet a Egipte i al desert, ara em posen a prova, desobeint-me per desena vegada, no
- Nombres 14:27-30 —Fins quan aquesta comunitat perversa anirà murmurant contra mi? He sentit les murmuracions dels israelites en contra meu. Doncs bé, tu digues-los: “Jo, el Senyor, afirmo, tan cert com visc, que us tractaré tal com he sentit que dèieu. Tots els qui heu estat censats de vint anys en amunt i heu murmurat contra mi, morir
- Salms 95:11 Per això, indignat, vaig jurar: “No entraran al meu lloc de repòs.”»
- Hebreus 4:9 Això vol dir que encara hi ha reservat un lloc de descans per al poble de Déu.
- Nombres 14:25 Entretant, els amalequites i els cananeus continuaran habitant les valls d’aquesta regió. Demà poseu-vos en marxa i dirigiu-vos cap al desert, camí del Mar Roig.