Joan 1:3
Per ella tot ha vingut a l’existència, i res del que existeix no hi ha vingut sense ella.
— Joan 1:3, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Lit.: i res del que vingué a existir no hi ha vingut sense ella. Vegeu v. 10. El qui és la Paraula té a veure amb la realitat creada. Més encara, és la llum que la il·lumina (vv. 4.9; Gn 1,3). Vegeu Pr 8,22; Sv 9,1; 1Co 8,6; Col 1,16-17; He 1,2-3; Ap 3,14. (v. 10; vv. 4.9; Gn 1,3; Pr 8,22; Sv 9,1; 1Co 8,6; Col 1,16-17; He 1,2-3; Ap 3,14)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (1,3):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Colossencs 1:16-17 ja que Déu ha creat per ell totes les coses, tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons i sobiranies, potències i autoritats. Tot ha estat creat per ell i destinat a ell. Ell existeix abans de tot, i tot es manté unit gràcies a ell.
- 1 Corintis 8:6 Però per a nosaltres hi ha un sol Déu, el Pare, de qui tot prové i cap al qual caminem, i hi ha un sol Senyor, Jesucrist, pel qual tot existeix i també nosaltres existim.
- Apocalipsi 4:11 —Ets digne, Senyor i Déu nostre, de rebre la glòria, l’honor i el poder, perquè has creat totes les coses: has volgut que existissin, i les has creades.
- Salms 33:6 Amb la paraula el Senyor ha fet el cel, amb l’alè de la boca ha creat l’estelada.
- Gènesi 1:26 Déu digué: —Fem l’home a imatge nostra, a semblança nostra, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen.
- Joan 1:10 Era present en el món, que per ell ha vingut a l’existència, i el món no l’ha reconegut.
- Hebreus 1:2-3 però ara, en aquests dies, que són els definitius, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, per mitjà del qual ja havia creat el món i a qui ha constituït hereu de tot. Ell és esplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, ell sosté l’univers amb el poder de la seva paraula i ara, acabada l’obr
- Isaïes 45:18 Això diu el Senyor, creador del cel, ell que és Déu, que ha fet la terra i l’ha formada, ell que li dona solidesa i no l’ha creada caòtica sinó bona per a habitar: «Jo soc el Senyor, i no n’hi ha d’altre.
- Isaïes 45:12 Jo he fet la terra i he creat els homes que l’habiten. He desplegat el cel amb les meves pròpies mans i dono ordres a tot l’estol dels astres.
- Salms 102:25 Però jo he dit: «Déu meu, no em prenguis a la meitat dels meus dies, que els teus anys s’allarguen de segle en segle.
- Gènesi 1:1 Al principi, Déu va crear el cel i la terra.
- Hebreus 3:3-4 Però Jesús és molt més digne de glòria que Moisès, ja que el qui construeix una casa és sempre més honorat que la casa mateixa. Efectivament, tota casa té el seu constructor, però el constructor de tot és Déu.