Joan 1,3
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
03
Totes les coses van ser fetes per El. I res ha estat fet sense El. (v. 3)
Alcuino
Després que va parlar de la naturalesa del Fill, va parlar de la seva obra, dient: "Totes les coses van ser fetes pel ;" això és, tot el que existeix, o en substància o en qualsevol altra propietat.
San Hilario, De Trin., 1, 2
D'una altra manera, existia el Verb en el principi, però va poder no existir abans del principi. Però com subsistiria? "Totes les coses van ser fetes pel ." És infinit Aquél per qui han estat fetes totes les coses. I com totes les coses han estat fetes per El, també ho ha estat el temps.
Crisóstomo, in Ioannem, hom. 4
Moisès, començant l'escriptura de l'Antic Testament, ens parla de les coses sensibles, i enumera éstas amb profusió; diu, doncs: "En el principi va fer Déu el cel i la terra" ( Gén 1,1). I ens manifesta a continuació que es va fer la llum, i el firmament, tota classe d'astres i tot gènere d'animals. Però l'Evangelista, abreujant, comprèn tot això en una sola paraula, com ja conegut pels oients, elevant-se a coses més altes i tractant en el seu llibre, no de les criatures, sinó del seu Creador.
Sant Agustí, super Genesim 1, 2
I quan diu: "Que totes les coses van ser fetes pel ," manifesta evidentment que la llum va ser feta per El, quan va dir Déu: "Faci's la llum" ( Gén 1,3), i de la mateixa manera en les altres creacions. Si és, doncs, així, és etern el que diu Déu: "Faci's la llum"; perquè el Verb de Déu és Déu amb Déu i coeterno amb el Pare, encara que la criatura hagi estat feta temporal. Perquè encara que indiquen temps les paraules "quan" i "alguna vegada", no obstant això és etern en el Verb de Déu el que ha de ser fet, i es fa quan ha de ser fet el que existeix en aquell Verb, en el qual no hi ha "quan" ni "alguna vegada", perquè tot aquell Verb és etern.
Sant Agustí, in Ioannem, tract.1
I com pot succeir que el Verb de Déu hagi estat fet, quan Déu va fer totes les coses pel Verb? I si el Verb mateix ha estat fet, per quin un altre Verb ha estat creat? Si dius que existeix un verb del Verb, pel qual ha estat fet, jo dic que éste mateix és el Fill Unigènit de Déu. I si no li dius Verb de Déu, concedeix que llavors el Verb no ha estat fet pel mateix per qui han estat fetes totes les coses.
Sant Agustí, De Trin., 1, 6
Però si no ha estat fet, no és criatura. I si no és criatura és de la mateixa substància que el Pare, perquè tota substància que no és Déu és criatura, i el que no és criatura és Déu.
Teofilacto
Solen dir els arrians que així com per mitjà d'una serra es fa una porta, així es diu que totes les coses han estat fetes pel Fill, no perquè sigui el creador, sinó l'instrument. I que d'aquesta manera, diuen, ha estat fet el Fill, perquè per mitjà d'ell fossin fetes totes les coses. Mes nosaltres únicament responem a aquests forjadors de mentides: si, doncs, com dieu, el Pare hagués creat al Fill per a emprar-li com a instrument, caldria deduir que la dignitat del Fill seria inferior a la de les coses que han estat fetes, com és inferior la serra al fet per ella, no existint més que per a això. Així si, segons diuen, el Pare va crear al Fill a causa d'aquelles coses que per l'han estat fetes, llavors, si Déu no hagués creat res, tampoc hauria produït al Fill. Quin disbarat major pot concebre's? Però diuen: Per què no va dir que el Verb va fer totes les coses? Per què va usar d'aquesta preposició? Perquè no es cregués que el Fill era ingènit i sense principi, i creador de Déu.
Crisóstomo, in Ioannem, hom. 4
Però si et confon la preposició "per", i cerques en l'Escriptura que el mateix Verb va fer totes les coses, vegem el que diu David: "Senyor, en el principi tu vas crear la terra, i els cels són obres de les teves mans" ( Sal 101,26). Que va dir això referint-se a l'Unigènit, pot comprendre's per les paraules de l'Apòstol, en la seva carta als hebreus ( Heb 1,10), quan els parla del Fill. I si es diu que el profeta es referia amb aquestes paraules al Pare, i que Sant Pau les va referir al Fill, apareix la mateixa dificultat. Perquè no hauria dit que convenien al Fill, si no hagués cregut amb tota evidència que totes les coses que són de dignitat honren el mateix al Pare que al Fill. I si a més es creu enunciar alguna subjecció per aquesta preposició, per què Sant Pau la posa parlant del Pare? Va dir: "Fidel és el Senyor, per qui hem estat cridats a unir-nos amb el seu Fill" ( 1Cor 1,9). I en un altre lloc: "Pablo, apòstol, per voluntat de Déu" ( 2Cor 1,1).
Orígens, ut sup
També va errar en això Valentino, dient que el Verb va ser per al Creador la causa de la creació del món. Però si la veritat de les coses és així com ell ho entén, convenia que s'hagués escrit que el Verb havia fet totes les coses pel Creador, i no al contrari, que ho havia fet tot pel Verb.
Crisóstomo, in Ioannem, hom. 4
I perquè no es cregui que quan diu: "Totes les coses van ser fetes pel ," es refereix només a aquéllas que parla Moisès, afegeix oportunament: "I res ha estat fet sense El", ja sigui el visible o ja l'intel·ligible. O d'una altra manera, perquè per les paraules "totes les coses han estat fetes pel ," no s'entenguin els signes (això és, miracles) referits pels altres evangelistes, diu: "I res ha estat fet sense El".
San Hilario, De Trin., l. 2
O bé algú dirà que la frase "Totes les coses van ser fetes per l'és" una afirmació sense cap límit. I que està l'ingènit, que no ha estat fet per ningú, i està el mateix Fill, que va ser engendrat pel que no va ser engendrat. Però l'Evangelista es refereix al Creador i suposa que té un company quan diu: "I res es va fer sense El". I quan res s'ha fet sense El, comprenc que no està sol; perquè un és per qui s'han fet les coses, i un altre aquell sense el qual res s'ha fet.
Orígens, hom 3 in div. loc
D'una altra manera, i perquè no es cregui que hi ha coses que s'han fet pel Verb, i altres que existeixen per si mateixes i que no es contenen en el Verb, diu: "I res ha estat fet sense El"; això és, res es va fer fora del, perquè L'el abraça tot, conservant-ho tot.
Sant Agustí, de quest nov, et vet test. Qu. 97
O quan diu: "Res ha estat fet sense El", ens ensenya que de cap mode pot suposar-se que L'ha estat creat. Com pot dir-se que Déu ha estat fet, quan res s'ha fet sense El?
Orígens, in Ioannem, tom. 2
Si totes les coses han estat fetes pel Verb, també haurà fet la malícia i la inclinació al pecat; però això no és veritat. Quant al significat, el no-res i el no ser són una mateixa cosa. I bé: l'Apòstol crida malament al que no té ser. Déu, diu, crida a les coses que no són com a les que són ( Rom 4,17) i es diu res al mal que ha estat fet sense el Verb.
Sant Agustí, in Ioannem, tract.1
En efecte, el pecat no ha estat fet per El, i ben sabut és que el pecat és el no-res, i que els homes cauen en ella quan pequen. I l'ídol no ha estat fet pel Verb. Té, és veritat, una certa forma humana i el mateix home ha estat fet pel Verb. Mes la forma de l'home, en l'ídol, no ha estat feta pel Verb, perquè està escrit: "Sabem que l'ídol és res" ( 1Cor 8,4); després aquestes coses no han estat fetes pel Verb, sinó aquéllas que han estat fetes en la naturalesa; la naturalesa universal de les coses, com també totes les criatures, des de l'àngel fins al cuquet.
Orígens, ut sup
Valentino exclou de tot el fet pel Verb, tot el fet en els segles que creu que van existir abans del Verb. Però parla contra l'evidència, perquè el que ell creu diví, està separat de totes les coses (com ell diu) que sota aquesta denominació es destrueixen enterament. Diuen alguns, faltant a la veritat, que el diable no ha estat creat per Déu; perquè en tant que és diable, no és criatura de Déu. Però aquél a qui esdevé ser diable, és criatura de Déu; que és com si diguéssim que l'homicida no era criatura de Déu, sent així que ho és quan és home.
Sant Agustí, De natura boni, cap. 25
No han d'escoltar-se els deliris dels homes que creïn per aquest passatge ha d'entendre's que el no-res és alguna cosa, perquè la paraula 'res' aparegui al final de la frase 1. No comprenen que és el mateix dir: "sense El res ha estat fet", que "sense L'ha estat fet res".
Orígens, ut sup
Si s'interpreta el verb en el sentit en què es troba en tot home, perquè va ser donat a tots per Aquél que era en el principi, també sense ell no podem cometre res, entenent en el sentit més senzill la paraula res. Diu, doncs, l'Apòstol, "que el pecat havia mort sense la llei; però una vegada establerta ésta, el pecat va reviure". No pot concebre's el pecat si no existeix la llei. I no havia pecat quan no existia el Verb; perquè el Senyor diu: "Si jo no hagués vingut i els hagués parlat, no tindrien pecat" ( Jn 15,22). No té excusa el que vol excusar la falta que ha comès, quan succeeix que estant el Verb present i dient el que ha de fer-se, no li obeeix. I en això no ha d'acusar-se ni culpar-se al Verb, com tampoc al mestre quan no deixa lloc al deixeble perquè respecte dels seus ensenyaments al·legui ignorància. Per tant, totes les coses han estat fetes pel Verb, no sols les naturals, sinó també les que procedeixen de l'irracional.
Notes
1. Així en el llatí i el grec. Hi ha un joc de paraules, doncs, en aquests idiomes la frase de Sant Joan pot entendre's tant "Res ha estat fet sense El" com "El no-res ha estat feta sense El", quan evidentment no és això últim el que indica l'evangelista.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.