Joan 3:8
El vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d’on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui neix de l’Esperit.
— Joan 3:8, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Una mateixa paraula grega significa vent i esperit. Vegeu Coh 11,5. (Coh 11,5)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (3,4-8):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Cohèlet 11:4-5 Qui es fixa en el vent no sembra, i qui s’encanta mirant els núvols no cull. Així com ignores quin és el camí de l’alè de vida i com es formen els ossos a les entranyes de la dona embarassada, també ignores com actua Déu, ell que fa una cosa i l’altra.
- 1 Corintis 2:11 ¿Qui coneix allò que hi ha en l’home, fora del seu propi esperit? Igualment, ningú no coneix allò que hi ha en Déu fora de l’Esperit de Déu.
- Fets 2:2 De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts.
- Ezequiel 37:9 El Senyor em digué: —Fill d’home, profetitza, profetitza a l’esperit. Digues-li: “Això et mana el Senyor Déu: Vine, esperit, vine dels quatre vents i alena sobre aquests morts perquè recobrin la vida.”
- 1 Joan 2:29 Sabeu que ell és just i per això reconeixeu que tothom qui actua justament ha nascut d’ell.
- Marc 4:26-29 Deia encara: —Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, dona fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. I així que el gra és a
- Fets 4:31 Quan van acabar la pregària, va tremolar el lloc on eren reunits; tots foren omplerts de l’Esperit Sant i comunicaven amb valentia la paraula de Déu.
- Joan 1:13 No han nascut per descendència de sang, ni per desig carnal, ni per voler humà, sinó de Déu mateix.
- 1 Corintis 12:11 Tot això és obra de l’únic i mateix Esperit, que distribueix els seus dons a cadascú tal com ell vol.
- Job 37:16-17 ¿Coneixes com planen els núvols, meravella de perfecta intel·ligència? Tu, que t’acalores sota els vestits quan el vent del sud escalfa la terra,
- Job 37:21-23 Tot d’una no es veu el sol que s’amaga entre els núvols, però arriba el vent i els escombra. Del nord ve la llum daurada i envolta Déu de terrible majestat. No podem abastar el Totpoderós, immens en força i justícia; ell, ric en bondat, no viola mai el dret.
- Job 37:10-13 El buf de Déu forma el gel i en tota l’amplària es glacen les aigües. Déu carrega els núvols d’humitat i el seu llamp els escampa. Es mouen d’ací d’allà, complint les seves ordres, observant els seus decrets sobre la faç de la terra. Ell hi envia les pluges per beneir-la o castigar-la.