Lluc 1:20
I ara quedaràs mut, no podràs parlar fins al dia que passi tot això: tu no has cregut les meves paraules, però al seu temps es compliran.
— Lluc 1:20, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Zacaries queda mut com a conseqüència de la seva incredulitat: Déu li dona així el senyal que demanava (v. 18). (v. 18)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (1,18-22):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Ezequiel 3:26 Faré que la llengua se t’encasti al paladar, emmudiràs i ja no seràs per a ells l’home que els blasma, perquè són un poble rebel.
- Ezequiel 24:27 Des d’aleshores ja podràs parlar i conversar amb el fugitiu: parla normalment, no facis més el mut. Hauràs estat per a ells un presagi, i sabran que jo soc el Senyor.”
- Hebreus 6:18 Així Déu va fer dues accions irrevocables, la promesa i el jurament, que ell de cap manera no pot desmentir. Gràcies a elles ens sentim fortament encoratjats els qui ho hem deixat tot per aferrar-nos a l’esperança que ell ens ofereix.
- 2 Timoteu 2:13 Però encara que siguem infidels, ell es manté fidel, ja que no pot negar-se ell mateix.
- Lluc 1:22 Quan finalment va sortir, no podia parlar-los, i comprengueren que mentre era al santuari havia tingut una visió. Se’ls adreçava només amb senyes, perquè continuava estant mut.
- Apocalipsi 3:19 »Jo reprenc i corregeixo tots aquells que estimo. Sigues, doncs, zelós i converteix-te.
- Lluc 1:45 Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà.
- Titus 1:2 en virtut de l’esperança de la vida eterna, promesa des d’abans dels segles per Déu, que no menteix.
- 2 Reis 7:19 i l’oficial havia replicat a l’home de Déu: «Ni que el Senyor obrís les comportes del cel, com pot succeir això que dius?» I Eliseu havia respost: «Ho veuràs amb els teus propis ulls, però no en menjaràs.»
- Lluc 1:62-63 Llavors feren senyes al pare i li preguntaven com volia que es digués. Ell va demanar unes tauletes i va escriure-hi: «El seu nom és Joan.» Tots van quedar meravellats.
- 2 Reis 7:2 L’oficial sobre el braç del qual el rei es recolzava, va replicar a l’home de Déu: —Ni que el Senyor obrís les comportes del cel, com pot succeir això que dius? Eliseu li va respondre: —Ho veuràs amb els teus propis ulls, però no en menjaràs.
- Gènesi 18:10-15 Un dels hostes va afegir: —L’any vinent tornaré per aquest temps i Sara, la teva esposa, haurà tingut un fill. Sara ho sentia des de l’entrada de la tenda, darrere d’Abraham. Abraham i Sara ja eren vells, carregats d’anys. Sara, que ja havia passat l’edat de tenir fills, es posà a riure per dins tot dient-se: «¿A les m