Lluc 1:22
Quan finalment va sortir, no podia parlar-los, i comprengueren que mentre era al santuari havia tingut una visió. Se’ls adreçava només amb senyes, perquè continuava estant mut.
— Lluc 1:22, Bíblia Catalana Interconfessional
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (1,18-22):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Joan 13:24 Simó Pere li fa senyes perquè li pregunti de qui parla.
- Fets 12:17 Ell, amb la mà, els va fer senyal que callessin i els contà com el Senyor l’havia alliberat de la presó. Després els digué: —Feu-ho saber a Jaume i als germans. Després va sortir i se n’anà en un altre lloc.
- Lluc 1:62 Llavors feren senyes al pare i li preguntaven com volia que es digués.
- Fets 21:40 El tribú li ho permeté, i Pau, dret a les escales, va fer senyal al poble amb la mà. Es produí un gran silenci, i llavors Pau els adreçà la paraula en la llengua dels jueus:
- Fets 19:33 També hi havia un tal Alexandre, que havia estat enviat pels jueus. Alguns de la multitud el van informar de l’assumpte. Llavors ell va fer senyal amb la mà amb intenció de donar una explicació al poble.