Lluc 11:7
segur que no li respondrà de dins estant: “No m’amoïnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te’ls.”
— Lluc 11:7, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Tota la família dorm en una sola habitació, com era habitual en la Palestina de l’època (vegeu Mt 5,15 nota c). (Mt 5,15)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (11,5-8):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Gàlates 6:17 D’ara endavant, que ningú no m’amoïni, que jo porto en el meu cos les marques dels sofriments de Jesús.
- Mateu 25:10 »Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l’espòs, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les noces. I la porta quedà tancada.
- Lluc 13:25 »Després que el cap de casa s’haurà alçat a tancar la porta, vosaltres us quedareu fora i començareu a trucar dient: “Senyor, obre’ns.” Ell us respondrà: “No sé d’on sou.”
- Lluc 7:6 Jesús se n’anà amb ells. No era gaire lluny de la casa, quan el centurió li va enviar uns amics a dir-li: —Senyor, no et molestis, que jo no soc digne que entris a casa meva,