Lluc 12:46
vindrà el seu senyor el dia que menys s’ho espera i a l’hora que ell no sap; el castigarà i li farà compartir la sort dels qui no són fidels.
— Lluc 12:46, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Mt 24,51 nota z. (Mt 24,51)
Vv. 42-46: Lc 21,34-36; Mt 24,45-51. (Lc 21,34-36; Mt 24,45-51)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (12,41-46):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Lluc 12:40 Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.
- Apocalipsi 16:15 Mira, jo vinc com un lladre. Feliç el qui vetlla sense treure’s els vestits perquè no se n’hagi d’anar nu i li vegin les vergonyes!
- Salms 11:5 el Senyor examina els justos i els malvats, i abomina els qui volen violències.
- Mateu 13:49-50 Igualment passarà a la fi del món: sortiran els àngels i destriaran els dolents dels justos, i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.
- Salms 94:14 El Senyor no abandona el seu poble, no es desentén de la seva heretat:
- Salms 37:9 i els qui fan mal seran exclosos del país, però el qui espera en el Senyor posseirà la terra.
- Mateu 13:41-42 el Fill de l’home enviarà els seus àngels a arrencar del seu Regne tots els qui fan caure en pecat i els qui obren el mal, i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.
- Lluc 12:19-20 Llavors em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te.” »Però Déu li digué: »—Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà?
- Mateu 24:51 el castigarà i li farà compartir la sort dels hipòcrites. Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.
- Mateu 7:22-23 Aquell dia, molts em diran: “Senyor, Senyor, ¿no és cert que en nom teu vam profetitzar, i vam treure dimonis, i vam fer molts miracles?” Llavors jo els diré clarament: “No us he conegut mai. Aparteu-vos de mi, vosaltres que obràveu el mal! ”
- Job 20:29 Aquesta és la part que Déu reserva a l’impiu, la sort que ell mateix li ha preparat.