Lluc 19:37
Quan ja s’acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels deixebles, plens d’alegria, començaren a lloar Déu amb grans crits per tots els miracles que havien vist,
— Lluc 19:37, Bíblia Catalana Interconfessional
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (19,37-40):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Esdres 3:10-13 Quan els constructors hagueren de posar els fonaments del temple del Senyor, es van congregar els sacerdots, amb vestidures sagrades i amb les trompetes, i els levites, descendents d’Assaf, amb els címbals, per lloar el Senyor, seguint les disposicions de David, rei d’Israel. Entonaven lloances i accions de gràcies al
- Joan 12:12-13 L’endemà, la gentada que havia vingut a la festa, quan van sentir que Jesús arribava a Jerusalem, van agafar palmes i sortiren a rebre’l cridant: — Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor , el rei d’Israel!
- Mateu 21:1 Quan es van acostar a Jerusalem i arribaren a Betfagé, a la muntanya de les Oliveres, Jesús va enviar dos deixebles
- 2 Cròniques 29:36 Ezequies i tot el poble es van alegrar de veure com Déu havia predisposat la gent, perquè tot es va fer sense cap previsió.
- 1 Cròniques 16:4-7 David va designar alguns levites perquè oficiessin davant l’arca del Senyor, per a invocar el Senyor, Déu d’Israel, donar-li gràcies i lloar-lo. Assaf n’era el cap; Zecarià, el segon; després, Aziel, Xemiramot, Jehiel, Matitià, Eliab, Benaiahu, Obed-Edom i Jeiel, que tocaven arpes i lires; Assaf tocava els címbals; i e
- 2 Samuel 6:2-6 i s’encaminà a Baalé-Judà amb tot el poble que l’acompanyava, per traslladar des d’allí l’arca de Déu, que porta el nom del Senyor de l’univers, el qui té per tron els querubins. Van carregar l’arca de Déu a dalt d’un carro nou i se la van endur de la casa d’Abinadab, que es troba dalt del turó. Uzà i Ahió, fills d’Abi
- Marc 14:26 I després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.
- Lluc 7:16 Tothom va quedar esglaiat i glorificaven Déu dient: —Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres. I també: —Déu ha visitat el seu poble.
- 1 Reis 8:55-56 i dret va beneir amb veu forta tota l’assemblea d’Israel dient: —Beneït sigui el Senyor, que ha concedit un lloc de repòs al seu poble d’Israel, tal com havia promès! No ha fallat ni una sola de les bones promeses que havia fet per boca de Moisès, el seu servent.
- 2 Cròniques 29:28-30 Tota l’assemblea estigué prosternada fins que es consumí l’holocaust; mentrestant, el cor cantava i ressonaven totes les trompetes. Quan acabaren d’oferir els sacrificis, el rei i tot el seu seguici s’agenollaren i es van prosternar. El rei Ezequies i els prohoms van demanar als levites que lloessin el Senyor amb els c
- 1 Cròniques 15:28 Tot Israel acompanyava l’arca de l’aliança del Senyor enmig d’aclamacions, al so dels corns, de les trompetes, dels címbals i de la música d’arpes i lires.
- Salms 106:12-13 Llavors van creure en les promeses del Senyor i cantaren les seves lloances. Però aviat van oblidar les seves obres, no van fiar-se dels seus designis.