Lluc 17:27
menjaven i bevien, i prenien muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l’arca. Vingué el diluvi i tots van morir.
— Lluc 17:27, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Gn 6,9-7,24. (Gn 6,9-7,24)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (17,26-30):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Lluc 12:19-20 Llavors em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te.” »Però Déu li digué: »—Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà?
- 1 Tessalonicencs 5:1-3 Germans, no cal que us escriguem sobre els temps i els moments de la vinguda del Senyor: vosaltres mateixos sabeu prou bé que el dia del Senyor arribarà igual que un lladre en plena nit. Quan la gent es digui que tot està tranquil i en pau, aleshores, de sobte, els caurà al damunt la devastació, com els dolors a la don
- Isaïes 22:12-14 Aquell dia, el Senyor, Déu de l’univers, us invitava a plorar i a penedir-vos, a afaitar-vos el cap i a vestir-vos de sac. En canvi, tot eren festes i gresca, matàveu moltons i vedells, us atipàveu de carn i de vi tot dient: «Mengem i beguem, que demà morirem.» Però el Senyor de l’univers m’ho ha revelat clarament: «Aq
- Lluc 16:19-23 »Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, desitjant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.
- 1 Samuel 25:36-38 En tornar Abigail a casa de Nabal, se’l va trobar banquetejant com un rei i amb l’eufòria del qui ja ha begut massa, de manera que no li pogué explicar res, ni poc ni molt, fins que es va fer de dia. L’endemà al matí, passat el desvari de la beguda, Abigail va informar Nabal de tot. Ell es va quedar de pedra, com si el
- Isaïes 21:4 Vaig perdut, tremolo de por. Em delia pels capvespres, i ara em causen terror.
- Deuteronomi 6:10-12 »El Senyor, el teu Déu, et farà entrar al país que havia promès als teus pares, Abraham, Isaac i Jacob. Hi trobaràs ciutats grans i pròsperes que tu no has construït, cases plenes de tota mena de béns que tu no hi has posat, cisternes dintre roques que tu no has tallat, vinyes i oliverars que tu no has plantat i que et
- Deuteronomi 8:12-14 T’alimentaràs fins a saciar-te, edificaràs cases confortables i hi viuràs, es multiplicaran els teus ramats de vaques i d’ovelles, acumularàs plata i or, i multiplicaràs tots els teus béns. Mira llavors que no s’enorgulleixi el teu cor i t’oblidis del Senyor, el teu Déu, que t’ha fet sortir del país d’Egipte, la terra
- Job 21:9-13 Cap temença no desfà la pau de casa seva, la vara de Déu no els toca mai. Els seus toros són sempre fecunds, les seves vaques no perden mai les cries. Els seus fills corren com anyells, els seus infants juguen satisfets. Toquen la lira i el tamborí, s’alegren al so de la flauta, frueixen alegrement dels seus dies i dav