Lluc 22:26
Però vosaltres no heu de ser pas així: el més important entre vosaltres ha d’ocupar el lloc del més jove, i el qui mana, el lloc del qui serveix.
— Lluc 22:26, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Lit.: que sigui com el més jove. En la societat d’aquell temps, els més joves ocupaven l’últim lloc.
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (22,24-27):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- 1 Pere 5:5 I vosaltres, joves, sotmeteu-vos als ancians. Revestiu-vos tots d’humilitat els uns envers els altres, perquè Déu resisteix als orgullosos, però concedeix als humils la seva gràcia.
- 1 Pere 5:3 no com qui regeix despòticament una hisenda, sinó fent-vos models del ramat.
- Marc 9:35 Aleshores s’assegué, va cridar els Dotze i els va dir: —Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots.
- Mateu 18:3-5 i digué: —En veritat us ho dic: si no canvieu i us feu com els infants, no entrareu pas al Regne del cel. Així, doncs, el qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel. I qui acull un infant com aquest en nom meu, a mi m’acull.
- Lluc 9:48 i els digué: —Qui acull aquest infant en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat, perquè el més petit de tots vosaltres, aquest és el més gran.
- Mateu 23:8-12 »Però vosaltres no us feu dir “rabí”, perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni doneu a ningú el nom de “pare” aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; ni us feu dir “guies”, perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. El més important d’entre vosaltres, qu
- 3 Joan 1:9-10 He escrit a la comunitat, però Diòtrefes, que pretén d’ocupar-hi el primer lloc, no reconeix la nostra autoritat. Per això, quan vingui, li retrauré tot el que fa criticant-nos de mala manera. I com si no en tingués prou, no acull els germans i impedeix que ho facin els qui hi estarien disposats, i fins i tot els expul
- Romans 12:2 No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.