Lluc 24:37
Ells es van espantar i, amb l’esglai, es pensaven que veien un esperit.
— Lluc 24:37, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Mt 14,26 (= Mc 6,49). (Mt 14,26; Mc 6,49)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (24,36-40):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Mateu 14:26-27 Quan els deixebles el veieren caminant sobre l’aigua, es van esglaiar i es digueren: —És un fantasma! I es posaren a cridar de por. Però de seguida Jesús els digué: —Coratge! Soc jo. No tingueu por.
- Marc 6:49-50 Quan ells el veieren caminant sobre l’aigua, es van pensar que era un fantasma i es posaren a cridar; tots l’havien vist i estaven esglaiats. Però Jesús els parlà de seguida i els digué: —Coratge! Soc jo. No tingueu por.
- Job 4:14-16 M’agafa un tremolor d’espant, s’estremeixen els meus ossos. Sento un aire fred que em passa a frec de galta, el meu cos s’esborrona. Algú s’atura. No reconec el seu aspecte. Una figura davant els meus ulls! Es fa un gran silenci i escolto una veu:
- 1 Samuel 28:13 El rei va respondre: —No tinguis por. Digues què veus. La dona va dir: —Veig un esperit que puja del fons de la terra.
- Fets 12:15 Els altres li van dir: —T’has tornat boja! Però ella insistia que era cert. Ells li digueren: —Deu ser el seu àngel.
- Lluc 16:30 »El ric insistí encara: »—No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran.