Mateu 14:26
Quan els deixebles el veieren caminant sobre l’aigua, es van esglaiar i es digueren: —És un fantasma! I es posaren a cridar de por.
— Mateu 14:26, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Lc 24,37. (Lc 24,37)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (14,22-33):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Apocalipsi 1:17 En veure’l vaig caure als seus peus com mort, però ell va posar sobre meu la mà dreta i em digué: —No tinguis por. Jo soc el primer i el darrer.
- Lluc 1:11-12 Llavors se li va aparèixer un àngel del Senyor, a la dreta de l’altar de l’encens. Zacaries, en veure’l, es va torbar i la por s’apoderà d’ell.
- Marc 6:49-50 Quan ells el veieren caminant sobre l’aigua, es van pensar que era un fantasma i es posaren a cridar; tots l’havien vist i estaven esglaiats. Però Jesús els parlà de seguida i els digué: —Coratge! Soc jo. No tingueu por.
- Daniel 10:6-12 El seu cos era com de crisòlit, el rostre li brillava com un llamp, els ulls semblaven torxes enceses, els braços i els peus, bronze brunyit, i el so de la seva veu era com la remor d’una gentada. Solament jo, Daniel, vaig veure l’aparició; els homes que m’acompanyaven no la van veure, però s’apoderà d’ells un esglai t
- 1 Samuel 28:12-14 La dona va veure Samuel, va fer un xiscle i digué a Saül: —Per què m’has enganyat? Tu ets Saül! El rei va respondre: —No tinguis por. Digues què veus. La dona va dir: —Veig un esperit que puja del fons de la terra. El rei va preguntar: —Digues quin aspecte té. Ella va respondre: —És un ancià que puja cobert amb el mant
- Lluc 24:37 Ells es van espantar i, amb l’esglai, es pensaven que veien un esperit.
- Fets 12:15 Els altres li van dir: —T’has tornat boja! Però ella insistia que era cert. Ells li digueren: —Deu ser el seu àngel.
- Lluc 24:45 Llavors els obrí l’enteniment perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures.
- Job 4:14-16 M’agafa un tremolor d’espant, s’estremeixen els meus ossos. Sento un aire fred que em passa a frec de galta, el meu cos s’esborrona. Algú s’atura. No reconec el seu aspecte. Una figura davant els meus ulls! Es fa un gran silenci i escolto una veu:
- Lluc 24:5 Esglaiades, van abaixar el rostre. Ells els digueren: —Per què busqueu entre els morts aquell qui viu?