Lluc 24:51
I mentre els beneïa, es va separar d’ells i fou endut cap al cel.
— Lluc 24:51, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Compareu aquest relat de l’ascensió de Jesús amb el que es diu en Ac 1,9-11. Vegeu també Mc 16,19. (Ac 1,9-11; Mc 16,19)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (24,50-53):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Fets 1:9 Quan hagué dit això, es va enlairar davant d’ells; un núvol se l’endugué, i els seus ulls el deixaren de veure.
- Marc 16:19 Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu.
- Joan 20:17 Jesús li diu: —Deixa’m, que encara no he pujat al Pare. Ves a trobar els meus germans i digues-los: “Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu.”
- 2 Reis 2:11 Mentre caminaven tot parlant, un carro de foc tirat per cavalls de foc els va separar l’un de l’altre, i Elies va pujar al cel enmig de la tempesta.
- Efesis 4:8-10 Per això diu l’Escriptura: Va pujar a les altures, s’endugué un seguici de captius, va repartir dons als homes. Ara bé, això de va pujar vol dir que abans havia baixat a les regions inferiors, és a dir, a la terra. El qui va baixar és el mateix que després ha pujat més amunt de tots els cels, per omplir totes les coses
- Hebreus 1:3 Ell és esplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, ell sosté l’univers amb el poder de la seva paraula i ara, acabada l’obra de purificació dels pecats, s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina;
- Hebreus 4:14 Així, doncs, mantinguem ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim el gran sacerdot que ha travessat els cels.