Lluc 4:23
Ell els digué: —Ben segur que m’aplicareu aquella dita: “Metge, cura’t a tu mateix!” “Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble.”
— Lluc 4:23, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Vegeu v. 31 nota h. (v. 31)
L’evangeli encara no ha explicat l’activitat de Jesús a Cafarnaüm (vegeu vv. 31-41), però en fa esment aquí perquè aquesta escena de Jesús a la sinagoga de Natzaret anuncia ja molts elements posteriors i és gairebé una síntesi de la missió de Jesús i de les reaccions que provoca. (vv. 31-41)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (4,22-27):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Mateu 11:23-24 I tu, Cafarnaüm, ¿et penses que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs! Perquè si a Sodoma s’haguessin fet els miracles que s’han fet dins teu, encara avui existiria. Per això et dic que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a tu.
- Joan 4:46-53 Va tornar, doncs, a Canà de Galilea, on havia convertit l’aigua en vi. A Cafarnaüm hi havia un funcionari reial que tenia el fill malalt. Quan va sentir que Jesús havia vingut de Judea a Galilea, anà a trobar-lo i li va demanar que baixés a guarir el seu fill, que estava a punt de morir. Jesús li digué: —Si no veieu se
- Marc 2:1-12 Al cap d’uns quants dies, Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa, i s’hi aplegà tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els anunciava la paraula. Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític, que portaven entre quatre. Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van
- Mateu 4:13 però va deixar Natzaret i se n’anà a viure a Cafarnaüm, vora el llac, en els territoris de Zabuló i de Neftalí.
- Marc 6:1 D’allà, Jesús se’n va anar al seu poble, i els seus deixebles el seguiren.
- Joan 2:3-4 Com que el vi s’acabava, la mare de Jesús li diu: —No tenen vi. Jesús li respon: —Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora.
- Romans 2:21-22 Doncs bé, tu que ensenyes els altres, no t’ensenyes a tu mateix; tu que prediques de no robar, robes; tu que dius de no cometre adulteri, ets adúlter; tu que detestes els ídols, espolies els seus temples;