Lluc 8:42
perquè la seva filla única, que tenia uns dotze anys, s’estava morint. Mentre hi anava, la gent l’estrenyia tant que l’ofegava.
— Lluc 8:42, Bíblia Catalana Interconfessional
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (8,40-48):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Lluc 8:45 Jesús preguntà: —Qui m’ha tocat? Tots negaven que ho haguessin fet, i Pere digué: —Mestre, però si tota la gent t’estreny i t’empeny!
- Lluc 7:12 Quan s’acostava al portal de la vila, es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d’una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare.
- Job 1:18-19 Encara parlava, que n’arribà un altre i digué: —Els teus fills i les teves filles menjaven i bevien a casa del germà gran quan, de sobte, una ventada del desert ha envestit la casa per tots quatre cantons. La casa s’ha esfondrat i tots els joves han mort. Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber.
- Ezequiel 24:16 —Fill d’home, escolta. De sobte et prendré la qui és l’encís dels teus ulls. Però no et planyis ni ploris; que no et caigui ni una llàgrima.
- Cohèlet 6:12 Al capdavall, qui sap què convé a l’home durant la vida, durant els dies comptats de la seva vida fugissera, que ell travessa com una ombra? Perquè, qui serà capaç d’explicar-li allò que passarà després d’ell sota el sol?
- Salms 103:15-16 La vida de l’home dura com l’herba, floreix com la flor dels camps: desapareix quan hi passa la ventada i ni es coneix el lloc on era.
- Marc 5:24 Jesús se n’anà amb ell. El seguia molta gent que l’empenyia pertot arreu.
- Gènesi 44:20-22 Nosaltres vam respondre al meu senyor que encara teníem el pare, ja molt vellet, amb un fill petit, nascut a les seves velleses, que era el seu preferit, perquè és l’únic que li quedava dels fills de la seva mare: l’altre germà que tenia havia mort. Tu vas dir als teus servents: “Feu-me venir el vostre germà petit, que
- Salms 90:5-8 T’emportes els homes com si fossin un son, com l’herba que s’espiga al matí: al matí s’espiga i floreix, al vespre es marceix i s’asseca. Com ens ha consumit el teu rigor! La teva fúria ens té trastornats. Has estès al teu davant les nostres culpes, els nostres secrets, a la llum de la teva mirada.
- Job 4:20 Al matí són plens de vida i al vespre s’han enrunat. Ja no en fa cas ningú: desapareixen per sempre.
- Ezequiel 24:25 »I tu, fill d’home, el dia que jo els prendré la seva força, el seu joiell, el seu goig, l’encís dels seus ulls, la delícia del seu cor, i també els seus fills i filles,
- Romans 5:12 Per obra d’un sol home va entrar el pecat al món, i per mitjà del pecat hi entrà també la mort; i així la mort s’ha estès a tots els homes, ja que tots han pecat.