Marc 16:5
Van entrar al sepulcre i veieren assegut a la dreta un jove que portava un vestit blanc, i es van espantar.
— Marc 16:5, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
El color blanc és habitual en les manifestacions de Déu o dels seus missatgers (vegeu Mc 9,3). (Mc 9,3)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (16,1-8):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Joan 20:11-12 Maria es va quedar plorant a fora, al costat mateix del sepulcre. Mentre plorava, s’ajupí per mirar dins el sepulcre i veié dos àngels vestits de blanc, asseguts al lloc on havia estat posat el cos de Jesús, l’un al cap i l’altre als peus.
- Mateu 28:3 Resplendia com un llamp, i el seu vestit era blanc com la neu.
- Joan 20:8 Llavors va entrar també l’altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué.
- Lluc 24:3-5 Hi van entrar, però no hi trobaren el cos de Jesús, el Senyor. Estaven del tot perplexes sobre què havia passat, quan se’ls van presentar dos homes amb vestits resplendents. Esglaiades, van abaixar el rostre. Ells els digueren: —Per què busqueu entre els morts aquell qui viu?
- Lluc 1:29-30 Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L’àngel li digué: —No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia davant de Déu.
- Marc 9:15 Tota la gent, sorpresos de veure Jesús, anaren corrents a saludar-lo.
- Lluc 1:12 Zacaries, en veure’l, es va torbar i la por s’apoderà d’ell.
- Marc 6:49-50 Quan ells el veieren caminant sobre l’aigua, es van pensar que era un fantasma i es posaren a cridar; tots l’havien vist i estaven esglaiats. Però Jesús els parlà de seguida i els digué: —Coratge! Soc jo. No tingueu por.
- Daniel 8:17 »Es va atansar al lloc on jo estava, i quan arribà, vaig prosternar-me, esglaiat, amb el front a terra. Ell em va dir: »—Has d’entendre, fill d’home, que la visió és per als temps finals.
- Daniel 10:5-9 Alçant els ulls vaig veure un home vestit de lli i amb un cenyidor d’or d’Ufaz. El seu cos era com de crisòlit, el rostre li brillava com un llamp, els ulls semblaven torxes enceses, els braços i els peus, bronze brunyit, i el so de la seva veu era com la remor d’una gentada. Solament jo, Daniel, vaig veure l’aparició;