Mateu 12:43
»L’esperit maligne, quan surt d’un home, vaga pels llocs erms buscant repòs, però no en troba.
— Mateu 12:43, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Els antics pensaven que els * deserts eren el lloc d’estada dels dimonis.
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (12,43-45):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Lluc 11:24-26 »L’esperit maligne, quan surt d’un home, vaga pels llocs erms buscant repòs. I com que no en troba, es diu: “Me’n tornaré a casa meva, d’on he sortit.” Hi arriba i la troba escombrada i endreçada. Llavors se’n va a buscar altres set esperits pitjors que ell, entren en aquella casa i s’hi queden. Al final, l’estat d’aqu
- Lluc 8:28-32 Quan veié Jesús, es posà a cridar, es prosternà davant d’ell i digué amb veu forta: —Per què et fiques amb mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et prego que no em turmentis! És que Jesús manava a l’esperit maligne que sortís d’aquell home. Moltes vegades l’esperit se n’havia apoderat, i encara que el lliguessin amb cadene
- Mateu 8:29 Els endimoniats es posaren a cridar: —Per què et fiques amb nosaltres, Fill de Déu? ¿Has vingut aquí a turmentar-nos abans d’hora?
- Amós 8:11-13 »Venen dies que enviaré fam al país: no fam de pa ni set d’aigua, sinó fam d’escoltar la meva paraula. Ho dic jo, el Senyor Déu. Aniran errants del sud fins a ponent, exploraran del nord fins a llevant, cercant la paraula del Senyor, però no la trobaran. »Aquell dia defalliran de set les noies més boniques i els nois j
- Marc 5:7-13 i digué cridant amb veu forta: —Per què et fiques amb mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et conjuro per Déu que no em turmentis! És que Jesús li havia dit: «Esperit maligne, surt d’aquest home!» Jesús li pregunta: —Quin és el teu nom? Ell li respon: —El meu nom és “Legió”, perquè som molts. I demanava a Jesús amb insist
- Isaïes 35:6-7 Llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l’aigua ha brollat al desert, han nascut torrents a l’estepa. La terra ardent és ara un estany, el país de la set és ple de fonts d’aigua. En el clos on jeien els xacals, ara hi creixen canyes i joncs.
- Job 2:2 El Senyor li preguntà: —I tu, d’on vens? Ell respongué: —De fer voltes per la terra i recórrer-la.
- 1 Pere 5:8 Sigueu sobris, vetlleu! El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda cercant qui engolir.
- Ezequiel 47:8-12 Llavors em digué: —Aquesta aigua corre cap a la conca oriental, baixa a l’Arabà i desemboca al Mar Mort. Entra dins les aigües insalubres i les saneja. A tot arreu on penetrarà l’aigua d’aquest riu, hi viuran tota mena d’animals aquàtics, i el peix hi serà molt abundant, perquè, així que hi arribi aquesta aigua, la mar
- Isaïes 41:18 faré néixer rius en els tossals més àrids, i fonts al mig de les valls. Transformaré en estanys el desert, en dolls d’aigua, la terra eixuta.
- Job 1:7 El Senyor li preguntà: —I tu, d’on vens? Ell respongué: —De fer voltes per la terra i recórrer-la.
- Salms 63:1 Salm del recull de David. De quan era al desert de Judà.