Mateu 25:5
»Com que l’espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir.
— Mateu 25:5, Bíblia Catalana Interconfessional
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (25,1-13):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Habacuc 2:3 No és encara el moment que es compleixi, però vola cap al terme i no fallarà. Espera-ho, si és que triga; segur que vindrà sense retard.
- 1 Tessalonicencs 5:6-8 Per això, no hem de dormir, com fan els altres, sinó vetllar i viure sòbriament. Perquè els qui dormen, dormen de nit, i els qui s’embriaguen, s’embriaguen de nit. Nosaltres, en canvi, que som del dia, siguem sobris, ja que anem revestits amb la cuirassa de la fe i de l’amor i amb el casc de l’esperança de la salvació.
- 2 Pere 3:4-9 i aniran dient: «Què se n’ha fet, de la promesa de la seva vinguda? Els pares han mort i tot continua igual que al començament de la creació!» Afirmant això, ignoren que des d’antic existia el cel, i també la terra, sorgida de l’aigua i sostinguda per l’aigua gràcies a la paraula de Déu, i que per això el món d’aleshor
- Mateu 24:48 Però si aquell servent era dolent i es deia: “El meu senyor tarda”,
- Lluc 20:9 I es posà a explicar al poble aquesta paràbola: —Un home va plantar una vinya , la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny per una llarga temporada.
- Lluc 12:45 Però si aquell servent es deia: “El meu senyor tarda a venir”, i començava a pegar als criats i a les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se,
- Hebreus 10:36-37 Us cal molta constància per a complir la voluntat de Déu i obtenir així el que ell ha promès. Perquè d’aquí a un moment, tan sols un moment, vindrà el qui ha de venir, no tardarà.
- Marc 14:37-38 Després va cap a ells i els troba dormint. Diu a Pere: —Simó, dorms? ¿No has estat capaç de vetllar una hora? Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble.
- Mateu 25:19 »Al cap de molt de temps arriba el senyor d’aquells servents i es posa a passar comptes amb ells.
- Mateu 26:43 Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven.
- Romans 13:11 Més encara, vosaltres sabeu prou en quin temps vivim: ja és hora que us desvetlleu! Ara tenim la salvació més a prop que quan vam abraçar la fe.
- Càntic 5:2 Jo dormia, però el meu cor vetllava. Una veu! El meu estimat que truca: «Obre’m, germana meva, estimada meva, coloma meva, el meu tot; el meu cap és ple de rosada, els meus rulls, de la serena de la nit.»