Mateu 26:2
—D’aquí a dos dies, tal com sabeu, és la festa de Pasqua, i el Fill de l’home serà entregat perquè el crucifiquin.
— Mateu 26:2, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Per al poble d’Israel, la Pasqua era la festa central de l’any, el moment en què celebraven que havien estat alliberats de l’esclavatge d’Egipte gràcies a la intervenció prodigiosa de Déu. Vegeu Ex 12,1-27. Pel que fa a la data (d’aquí a dos dies) —si seguim la cronologia dels evangelis sinòptics— la Pasqua tingué lloc aquell any en divendres i, per tant, sembla que aquí es parla del dimecres. (Ex 12,1-27)
Mt 20,17-19+. Jesús posa en relació la festa de Pasqua i la seva mort. En això són unànimes els evangelis sinòptics (Mc 14,1; Lc 22,1-2) i l’Evangeli segons Joan (Jn 19,36). D’altra banda, aquest anunci, situat a l’inici del relat de la passió, indica que Jesús accepta de manera lliure i conscient el designi de Déu (vegeu Jn 13,1). (Mt 20,17-19; Mc 14,1; Lc 22,1-2; Jn 19,36; Jn 13,1)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (26,1-2):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Lluc 22:1-2 S’acostava la festa dels Àzims, anomenada la Pasqua. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven com podrien fer-s’ho per a matar Jesús, perquè tenien por del poble.
- Marc 14:1-2 Faltaven dos dies per a la festa de Pasqua i dels Àzims. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven la manera d’apoderar-se de Jesús amb engany i matar-lo. Deien: —No ho fem durant la festa, no fos cas que hi hagués un avalot del poble.
- Mateu 20:18-19 —Ara pugem a Jerusalem, i el Fill de l’home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la Llei, el condemnaran a mort i el posaran en mans dels pagans perquè l’escarneixin, l’assotin i el crucifiquin; però el tercer dia ressuscitarà.
- Joan 13:1-2 Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l’hora de passar d’aquest món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem. Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo,
- Joan 18:2 Judes, el qui el traïa, coneixia també aquell indret, perquè Jesús s’hi havia reunit sovint amb els seus deixebles.
- Joan 11:55 Era a prop la Pasqua dels jueus, i molta gent de la regió va pujar a Jerusalem ja abans de la Pasqua per complir els ritus de purificació.
- Lluc 24:6-7 No és aquí: ha ressuscitat. Recordeu què us va dir quan encara era a Galilea: “Cal que el Fill de l’home sigui entregat a les mans dels pecadors, que sigui crucificat i que ressusciti el tercer dia.”
- Mateu 17:22 Es trobaven tots junts a Galilea, i Jesús digué als seus deixebles: —El Fill de l’home ha de ser entregat en mans dels homes,
- Mateu 26:24-25 El Fill de l’home se’n va, tal com l’Escriptura ha dit d’ell, però ai de l’home que el traeix! A aquest home, més li valdria no haver nascut. Judes, el qui el traïa, li preguntà: —¿No soc pas jo, rabí? Ell li respongué: —Tu ho has dit.
- Èxode 12:11-14 Per a menjar-lo, tingueu el cos cenyit, les sandàlies posades i el bastó a la mà. Us l’heu de menjar a correcuita. És la Pasqua del Senyor. »Aquella nit travessaré el país d’Egipte i faré morir tots els seus primogènits, tant els dels homes com els dels animals, i faré justícia contra els déus d’Egipte. Jo soc el Senyo
- Mateu 27:4 i els digué: —He pecat entregant a la mort sang innocent. Però ells li contestaren: —I a nosaltres què ens importa? Això és cosa teva.
- Joan 12:1 Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts.