Mateu 26:73
Poc després, els qui eren allí es van acostar a Pere i li digueren: —És veritat que tu també ets d’ells: si fins i tot se’t nota per l’accent amb què parles.
— Mateu 26:73, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Pere parla amb l’accent propi de l’arameu que es parlava a Galilea, i això el delata.
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (26,69-75):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Jutges 12:6 li demanaven que digués «xibòlet», però ell deia «sibòlet», perquè no sabia pronunciar-ho correctament. Aleshores l’agafaven i el degollaven vora els guals del Jordà. En aquella ocasió van morir quaranta-dos mil efraïmites.
- Joan 18:26-27 Un dels criats del gran sacerdot, parent d’aquell a qui Pere havia tallat l’orella, li digué: —¿Segur que no t’he vist a l’hort amb ell? Pere tornà a negar-ho, i a l’instant el gall cantà.
- Nehemies 13:24 la meitat dels seus fills parlaven la llengua d’Asdod, o una altra llengua estrangera, i eren incapaços de parlar la llengua de Judà.
- Lluc 22:59-60 Cosa d’una hora més tard, un altre s’hi entossudí: —És veritat, aquest també era amb ell: si fins i tot és galileu! Però Pere va replicar: —No, home; no sé de què parles. A l’instant, mentre encara ell parlava, va cantar un gall.