Mateu 4:2
Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final va tenir fam.
— Mateu 4:2, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
La xifra quaranta en la Bíblia equival a un període de temps llarg; en aquest cas pot fer al·lusió a l’estada de Moisès a la muntanya (Ex 34,28) , al camí que va recórrer Elies per arribar a l’Horeb (1Re 19,8) i fins i tot als quaranta anys de pelegrinatge d’Israel pel desert (Nm 14,34). (Ex 34,28; 1Re 19,8; Nm 14,34)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (4,1-2):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Deuteronomi 9:18 »Tot seguit em vaig prosternar amb el front a terra davant el Senyor i m’hi vaig estar quaranta dies i quaranta nits, com la primera vegada, sense menjar ni beure res, demanant perdó per tots els pecats que havíeu comès: havíeu ofès el Senyor amb el vostre mal comportament i havíeu provocat la seva indignació.
- Èxode 34:28 Moisès es va quedar allà dalt amb el Senyor quaranta dies i quaranta nits, sense menjar ni beure, i va escriure en les taules de pedra les clàusules de l’aliança, aquests deu manaments.
- 1 Reis 19:8 Elies es va alçar, va menjar i beure, i després, amb la força d’aquell aliment, caminà quaranta dies i quaranta nits fins a la muntanya de Déu, l’Horeb.
- Lluc 4:2 durant quaranta dies, i era temptat pel diable. En tots aquells dies no va menjar res, i quan s’hagueren acabat, va tenir fam.
- Deuteronomi 9:9 Jo havia pujat a la muntanya per rebre les taules de pedra, les taules de l’aliança que el Senyor havia pactat amb vosaltres. Em vaig quedar a dalt de la muntanya quaranta dies i quaranta nits sense menjar ni beure res.
- Èxode 24:18 Moisès va entrar al mig del núvol, pujà a la muntanya i s’hi estigué quaranta dies i quaranta nits.
- Deuteronomi 9:25 »Vaig estar, doncs, prosternat amb el front a terra davant el Senyor quaranta dies i quaranta nits, perquè el Senyor havia amenaçat de destruir-vos.
- Joan 4:6 allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s’assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia.
- Deuteronomi 18:18 Jo faré que s’aixequi enmig dels seus germans un profeta com tu; li posaré als llavis les meves paraules i ell els dirà tot el que jo li ordenaré.
- Marc 11:12 L’endemà, quan sortien de Betània, Jesús va tenir gana.
- Hebreus 2:14-17 Així, doncs, ja que els fills tenen en comú la mateixa condició humana, també Jesús va compartir aquesta condició per destituir amb la seva mort el diable, que tenia el domini de la mort, i per alliberar els qui, per por de la mort, estaven condemnats a ser esclaus tota la vida. Ell, de fet, no ha vingut a tenir cura d
- Mateu 21:18 De bon matí, tornant a la ciutat, Jesús va tenir gana.