Qui va ser
Les fonts documentals, entre què els dittici eburnei de la Catedral i de la Basílica de sant Gaudenzio, concorden en l'indicar Agabio quin secundo bisbe de Novara, després de Gaudenzio, en la primera meitat del segle IV. Segons la tradició, que va ser fixada en un conte hagiogràfic del XII – segle XIII, Agabio, fidel deixeble del primer bisbe, va venir d'ell mateix designat a guia de la diòcesi novarese i va donar honorable sepultura al seu mestre en la basílica extramuraria existent fins a mitjans del segle XVI. La figura de Agabio és presentada com la del pastor sapient que, dedicant-se a la pregària i al dejuni, aconsegueix ser valenta guia del ramat ell confiat, fins a la mort que els calendaris de sempre col·loquen al 10 de setembre. La seva sepultura, situada al llarg de la carretera per Milà, va venir monumentalizzata amb la construcció d'una església ell dedicada, mentre les seves relíquies ja del 890 van ser del bisbe Cadulto traslate en la Catedral de Santa Maria, on encara descansen en un altar marmori. L'anunci missioner de l'evangelització, que la tradició atribueix a l'operat de Gaudenzio, va començar succesivamente a traduir-se en evidències materials, com a llocs de culte i battisteri, que la seva edificació podria coincidir amb els anys d'episcopat de Agabio, edificis que són el signe més evident de la cristianització del vast territori diocesà. La iconografia, genèricament riconducibile a la tipologia dels sants bisbes i no gaire difosa, posseeix un element distintiu en la presència de l'hòstia i del calze, tornant a trucar la particular pietat cap al sant misteri eucarístic que la tradició atribueix a Agabio. Autor: Damiano Pomi ______________________________ Afegit/modificat el 2001-08-14
Font: santiebeati.it