Qui va ser
L'única passio publicada fins a avui és la de la recollida de Simeone Metafraste al 10 sett. La notícia dels sinas-sari bizantins en aquest mateix dia no n'és que un breu resum, tanmateix conservant les poques notícies històriques que la passio podia proveir; però ja Tillemont havia notat l'escàs valor d'aquesta composició. Segons aquestes fonts les tres germanes Menodora, Metrodora i Ninfodora (notar la composició simètrica d'aquests tres noms), havent-hi abandonat el seu país d'origen a Bitínia, van venir a establir-se prop de Pithia, no lluny d'una font: era l'època de la persecució de Massimiano Galerio. Denuncieu al governador Frontó per la seva fe cristiana, van ser portades davant del tribunal, interrogades i torturades. Per abans va ser martiritzada Menodora, però la vista del cadàver de la germana no va afeblir Metrodora i Ninfodora, com havien esperat els jutges, al contrari les va reforçar en el seu coratge de confessar la pròpia fe i aquestes van ser, a la seva vegada, martiritzades. Sempre segons les mateixes fonts, el culte de les tres germanes, sepolte junts, no hauria vingut menys, tant més després que era mantingut viu dels miracles d'ells operats. Segon A. Mufid Mansel, la font (amb els banys càlids) prop de la qual, a dita de la passio, s'havien retirat les tres germanes, seria d'identificar-se amb la de Drepanon-Helenopolis a Bitínia i les tres nimfes que es veien sobre els monuments al costat de Eracle, com a protectores de la font, haurien esdevingut precisament, a l'època cristiana, les tres màrtirs Menodora, Metrodora i Ninfodora. No sembla que s'hagi conservat el record de l'església en què es pretenia fossin conservades les relíquies de les tres germanes, i, d'altra banda, el seu culte no és sortit de l'àmbit de l'Església bizantina. Es va haver d'esperar el XVI segle per veure la memòria de les tres màrtirs, introduïdes, potser a través de l'anomenat Menologio del card. Sirleto, en el Martirologio del Galesini; Baronio en va introduir un breu elogio en el Martirologio Romano. L'escàs fonament històric de la passio dispensa també del posar el problema si la relíquia conservada en la catedral de Cesena « os gran antic corpore S. Metrodorae », pertanyi o menys a la santa homònima compresa en aquest grup. Autor: Joseph-Marie Sauget Fonte:
Font: santiebeati.it