Qui va ser
Recarte (Azpeitia), Espanya, 3 de febrer de 1857 – Deusto (Bilbao), 9 de setembre de 1929 Martirologio Romano: A Bilbao a Gascunya a Espanya, beat Francesco Gárate Aranguren, religiós de la Companyia de Jesús, que va dur a terme per quaranta-dos anys amb cristiana humilitat l'oficina de conserge.
Francesco Gárate va néixer en el país de Recarte (Azpeitia), no lluny del castell de Loyola a Espanya, el 3 de febrer de 1857; i la seva vida va ressentir de l'espiritualitat que encara impregnava la terra d'origen del gran s. Ignazio de Loyola (1491-1556), fundador de la Companyia de Jesús (Jesuïtes). Fins als nou anys va rebre dels pares Francesco i Maria, una forta educació cristiana i les primeres nocions escolars. Després fins als 14 anys va freqüentar el col·legi municipal de Azpeitia; el 1871 es va traslladar a Orduña (Vizcaya) per ocupar-se com a criat en el Col·legi jesuïta “Nuestra Señora de la Antigua”; en els tres anys de servei en el Col·legi, va madurar en ell la vocació d'entrar en la Companyia de Jesús com a Germà Coadiutore. A causa de la guerra civil esclatada sobre el territori basc, el Noviziato va ser transferit per Castella a Poyanne en el Sud de França, i aquí després de dos anys de noviziato, el 2 de febrer de 1876 Francesco va emetre els vots senzills, quedant a Poyanne per aproximadament dos anys, ocupat en els treballs de la Casa i de la infermeria. Sent-se especialitzat com a infermeres, el 1877 va ser transferit en la Comunitat i en el Col·legi jesuític de San Giacomo de La Guardia (Pontevedra) a les fronteres amb Portugal, on amb paciència, caritat i sol·licitud, va ocupar la salut dels nois per aproximadament deu anys. En el poc temps lliure, va ajudar també el Germà encarregat de la Sacrestia; en aquest Col·legi va emetre també els vots solemnes el 15 d'agost de 1887. L'any següent va ser destinat a Deusto (Bilbao) com a conserge del Col·legi d'Estudis Superiors, que va esdevenir després la coneguda Universitat de Bilbao. Es va prodigar en aquesta missió per 42 anys, fins al terme de la seva vida; en tot aquest temps va ser conegut per ben tres Pares Jesuïtes que van esdevenir després Generals de l'Orde, entre què pare Ledochówski que va guiar la Companyia de Jesús del 1915 al 1942 i pare Pedro Arrupe, General del 1965 al 1983. Tots i tres han deixat de les testimonis eloqüents sobre l'operat de fratel Gárate, que usava una mirabile discreció, en una portineria freqüentada com un port de mar, de persones de cada edat i condició, amb una humilitat conjunta a un encisador naturalezza i amb un especial instint que endevinava i prevenia el servei d'operar. Els seus ulls limpidi colpejaven per la lluminositat i bondat que expressaven, la seva mirada assolia el cor de qui li parlava, sigui aquest un estudiant sigui un pare jesuïta. En aquella portineria recta per tants anys, que per altres haurien estat insopportabili, rebia un carrer vas continu de gent, parentes d'alumnes, persones que buscaven els Pares, proveïdors amb les seves mercaderies, pobres que demanaven una ajuda i per tots fratel Francesco Gárate tenia una bona paraula, un somriure amabile, una atenció satisfactòria als seus precs. A qui li demanava com fes a sbrigare tantes ocupacions, quedant alhora tan serè i tranquil, sense mai perdre la paciència, fratel Gárate responia: “Faccio serenament el que puc, la resta ho fa el Senyor, que pot tot. Amb la seva ajuda tot és lleuger i soave, perquè servim un bon amo”. I el quotidià servei dut a terme amb l'amor d'un acte vingut de gust a Déu, va ser el secret de la seva santedat, tan normal. Ja abans d'arribar a Deusto, ho precedia la reputació de Germà molt laboriós i d'una caritat squisita, que li va merèixer per part dels estudiants, el nom de “Hermano Finuras”, Fratel Gentilesa. El 8 de setembre de 1929 en vetllada va ser colpejat per greus dolors, fins al punt que va demanar li hagués portat el Sant Viatico, després el seu estat de salut va empitjorar a poc a poc, malgrat les cures del metge i dels Germans infermers; en les primeres hores del matí del 9 de setembre, va demanar amb insistència l'extrema unció i al final de la darrera pregària del ritu, amb prou feines dit ‘Amén’, va espirar serenament; tenia 72 anys, dels quals 55 vaig transcórrer en la Companyia de Jesús i 42 com a conserge de la Universitat. Sepolto en el fossar de Deusto, en l'agost del 1946, les seves restes mortals van ser traslati a la Universitat de Bilbao, abans en la Capella i després des del 1964, posats al costat de la portineria, on havia treballat per tants anys. Considerat ja en vida un religiós perfecte i sant, ha estat després beatificat per papa Joan Pau II el 6 d'octubre de 1985. La seva celebració litúrgica és al 9 de setembre. Autor: Antonio Borrelli ______________________________ Afegit/modificat el 2003-12-13
Font: santiebeati.it