
Agustí d'Hipona
filòsof cristià i pare de l'Església
Qui va ser
Sant Agustí neix a Àfrica a Tagaste, a la Numídia - actualment Souk-Ahras a Algèria - el 13 de novembre de 354 d'una família de petits terratinents. De la mare rep una educació cristiana, però després d'haver llegit l'Ortensio de Ciceró abraça la filosofia adherint al manicheismo. Sobresurt al 387 el viatge a Milà, ciutat en què coneix santa Ambrogio. La trobada es revela important per la senda de fe d'Agustí: és d'Ambrogio que rep el bateig. Successivament retorna a Àfrica amb el desig de crear una comunitat de monjos; després de la mort de la mare es porta a Hipona, on és ordenat sacerdot i bisbe. Les seves obres teològiques, místiques, filosòfiques i polèmiques - aquestes darreres reflexionen la intensa lluita que Agustí emprèn contra les heretgies, a què dedica part de la seva vida - són estudiades encara. Agustí pel seu pensament, racchiuso en textos com a «Confessions» o «Ciutats de Déu», ha merescut el títol de Doctor de l'Església. Mentre Hipona és assetjada pels Vàndals, el 429 el sant es posa malalt greument. Mor el 28 d'agost del 430 a l'edat de 76 anys.
Patronato: Teòlegs, Impressors
Etimologia: Agustí = petit venerable, del llatí
Emblema: Bastone pastoral, Llibre, Cor de foc
Font: santiebeati.it