La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Santoral
Imatge de Sant Julià de Briude
Sant de l'Església catòlica

Sant Julià de Briude

militar francès

◆ 28 agost 300 – 304 Imperi Romà d'Occident

Qui va ser

San Giuliano de Brioude Màrtir

Festa:

28 d'agost

Etimologia: Giuliano = pertanyent a la 'gens Julià, il·lustre família romana, del llatí

Emblema: Palma

Martirologio Romano: A Brioude prop de Clermont-Ferrand a la regió d'Aquitània, a França, sant Giuliano, màrtir, que, arribat en aquest territori sobre invitació de sant Ferréolo durant la persecució, es tramanda que hi hagi aconseguit la palma del martiri.

D'aquest cèlebre màrtir existeixen dos passiones, una bastant antiga i attendibile, encara que no es pot atribuir a uns caps oculars, el atra bastant tardana, a torçat atribuïda a Gregori de Tours, farcida d'elements llegendaris. A més de de aquests dos documents, la figura del màrtir és coneguda també a través de Venanzio Fortunato, que ho celebra com la glòria del Alverniaj Sidonio Apollinare i sobretot Gregori de Tours (Miracula). Del conjunt d'aquests infants es pot cosí reconstruir la història del màrtir i del seu culte. Giuliano, originari de Vienne, servia en l'armada als ordes de s. Ferreolo. Durant una persecució (la de Decio, probablement) fuggí a Brioude. Investigat es va presentar espontàniament als soldats, que els mozzarono la testa i, després d'haver-la rentada ín una propera font, la van reportar a Vienne, mentre el cos deixat sobre el lloc, va ser recollit i enterrat prop de Brioude, en localitat dita Vincella, esdevinguda de seguida el víllaggio de St.-Ferréol. Després d'un petiodo d'abandó, cap al 385, gràcies a una noble espanyola a què el màrtir havia salvat el marit, el sepulcre va esdevenir centre d'intensa veneració i a sobre d'aquest va ser éretta una basílica. S. Germano de Auxerre, de pas per Brioude, va fixar la festa del sant al 28 d'agost. Cap al 470-75 va ser atribuïda a Giuliano una victòria reportada sobre els saccheggiatori burgundis; la basílica va ser aleshores reconstruïda pel duc Víctor, en el mateix període en què a Vienne es retrobava el cap de Giuliano en la tomba de s. Ferreolo. L'actual església va ser construïda, entre l'XI i el XIV sec., sobre el lloc de la del sec. V i d'una altra reconstruïda en el 825. A St.-Ferréol existeix encara la font miraculosa de s. Giuliano Assenyalem, per fi que noranta-u municipis de França porten el nom del sant.

Recordat en el Martirologio Geronimiano al 28 d'agost, Giuliano, per mitjà de Floro i Usuardo, va passar a la mateixa data en el Martirologio Romano.

Autor: Gérard Mathon

Font:

Font: santiebeati.it