Qui va ser
Vila de Ogna, Bergamo, 1214 c. - Cremona, 1279 Va néixer al voltant del 1214 a Vila de Ogna (Bg) d'una família de modestos pagesos. Laboriós i piadós es va casar sense mai tralasciare les obres de pietat i de caritat. La seva il·limitada generositat cap als pobres va fer posar extremadament dura la convivència amb la seva dona. També els compaesani van fer convergir a sobre d'ell el seu astio fins a obligar-ho a allunyar-se del seu país natio i a reparar a Cremona. Aquí va entrar en el Terz'Orde secular i va gastar les seves fatiche a favor dels més pobres i en obres de pietat.
Etimologia: Alberto = d'il·lustre noblesa, de l'alemany Martirologio Romano: A Cremona, beat Alberto de Bergamo, pagès, que va suportar amb paciència els retrets de la dona per la seva excessiva generositat cap als pobres i, deixats els camps, va viure pobre com a frare de la Penitenza de San Domenico.
Alberto de Bergamo va ser una modesta flor del jardí Gusmano i el més bell’exemple d'aquella santedat a què cada cristià és anomenat i que en nul·la surt del dietari. Ell va ser senzill agricultor del territori bergamasco, on va néixer, al començament del segle° XIII, a Vila de Ogna. Des de la infantesa va caminar en els carrers de Déu, posant sobretot en pràctica el gran precepte de la caritat. Per consell i per voluntat dels seus va contreure matrimoni, però no va trobar en la seva companya, ni comprensió, ni afecte; en canvi la seva paciència va ser inalterable. Venint-li contestat la possessió d'algunes terres de persones potents, per amor de pau, va deixar el seu país i es va retirar a Cremona, on va viure del treball de les seves mans. Agregat al Terz’Orde de San Domenico es va dedicar sense posa a les obres de misericòrdia, acostumant a sostenir que sempre es troba el temps de fer el bé quan es vol. Ell va predicar eloqüentment amb les obres, donant l'exemple lluminós d'aquella caritat cosi poc compresa i encara menys practicada per tants cristians, que tanmateix es diuen praticanti. Alberto va pressentir l'hora de la seva mort, el 7 de maig de 1279, espirant serenament, confortat pels darrers Sagraments. Molt poble va acudir a venerar el sagrat cos, atrets pel so miraculós de les campanes que van sonar sense haver tocat. Un fet extraordinari va passar de moment de la seva sepultura: carrer carrer que es cavava la fossa la terra es petrificava, per tant es va pensar d'enterrar-ho en el Cor de l'Església on es va fer posar cèlebre per gràcies i miracles. Papa Benet XIV el 9 de maig de 1748 ha aprovat el culte resogli “ab immemorials”.
Font: santiebeati.it