Qui va ser
Edessa, Mesopotàmia, ? - † 7 de maig de 644 L a complexa vida de San Maurelio, bisbe de Voghenza i Ferrara, emergeix d'una única font: el "Legendario i vida et miracles de sant Maurelio". Nascut príncep a Mesopotàmia, va renunciar al tron per dedicar-se a Déu, esdevenint sacerdot i bisbe. Enviat a Roma per contrastar l'heretge Severino, va trobar el papa Joan IV que, sobre inspiració divina, ho va nomenar bisbe de Ferrara. A Voghenza, durant la Messa, una mà benedicente ho va proclamar protector de la ciutat. Després de la mort del germà Ippolito per mà del tirà Rivallo, Maurelio es va portar a Mesopotàmia per convertir-ho, però va ser empresonat i decapitat. El seu cos, miraculosament retrobat, va venir traslato a Ferrara el 1106.
L'única font biogràfica sobre sant Maurelio que hi ha pervenuta, és un anònim “Legendario i vida et miracles de sant Maurelio”, traduït en italià del llatí i publicat per primera vegada a Ferrara el 1489 i reeditat el 1544 i 1570. D'aquesta font en soc scaturite altres, algunes llegendàries i fantasioses, altres amb l'intent d'explicar la incongruent narració, però que van arribar al resultat de complicar-la majorment. Es dona aquí una parcial traducció del “Legendario” compost per set capítols, especificant que per segles stuoli d'estudiosos, han intentat de donar un sentit cronològic i geogràfic dels fets, sense per altra banda aconseguir-vos creïblement. 1. Maurelio va néixer a Edessa de Teobald rei de Mesopotàmia i quan tenia 18 anys, van néixer altres dos germans, Ippolito i Rivallo; a 30 anys, es va presentar al seu pare pagà, per tenir el permès servir l'Omnipotent Déu; a les pressanti requerides del pare i dels barons del regne, va cedir acceptant d'associar-se al govern de l'Estat; a la mort del pare va ser triat rei a Edessa, però poc després que per amor de Déu, va renunciar al regne a favor del germà Ippolito. 2. Es va dedicar a la seva formació espiritual i preparació sacerdotal, sota la guia del venerant Teofilo bisbe d'Esmirna, el qual li va conferir els diversos graus fins al sacerdoci. De seguida el bisbe ho va autoritzar a tenir un debat amb l'heretge Severino, però això no es va presentar. Teofilo aleshores ho va enviar a Roma del papa, perquè Maurelio exposés la situació creada amb la doctrina de l'herètic i rebre els oportuns consells per combatre-ho. Una vegada partit per Roma, Maurelio va ser advertit per un àngel que un llamp havia incenerito l'heretge Severino, aleshores va decidir retornar a Esmirna, però un vent impetuós va obligar la nau a entrar en el port d'Òstia, distant de Roma dotze milles. Des d'allà la delegació encapçalada per Maurelio, va decidir visitar la Basílica de San Pietro a Roma i rebre la benedicció del Vicario de Crist. 3. I va succeir per divina providència, que en el mateix moment que era del papa, va trobar altres pelegrins de la ciutat de Ferrara, vinguts del Sant Pare per demanar el nomenament d'un nou bisbe, per succeir al difunt el seu pastor Oldrado. Al papa d'aleshores Joan IV (640-642), va aparèixer s. Giorgio que li va suggerir de nomenar Maurelio; acceptada el nomenament i presentat als Ferraresi, ell va ser consagrat bisbe del papa. 4. Acollit festosamente a la ciutat de Voghenza, va celebrar la Messa en l'església catedral posada més enllà del riu Po; durant la celebració va aparèixer una mà benedicente Maurelio i van ser sentides paraules que elogiaven la seva tria de renunciar a honors i riqueses en la seva pàtria, i li prometien letizia i gaudio etern entre els cors dels Angeli. La veu encara ho designava a protector i guardià d'aquell lloc, que l'acollia i on descansarà després de la mort, prometent abundància de gràcies als fidels, que s'haurien portat visitar-ne la tomba amb pura fe; dicto això la mà disparve i Déu de dia en dia li concedia molts dons i miracles. 5. La cinquena part explica de la curació d'una noia cega, a obra del sant bisbe; aquesta noia després es va fer construir del pare un habitacle de l'altra part del riu, en un lloc no gaire lluny d'on vivia s. Maurelio, i es va dedicar a una vida de pregària. En aquell lloc va ser fundat després el venerant monestir de San Silvestro, que va acollir per segles, religioses i santes monges. 6. En la sisena part, la més dolorosa, Maurelio va tenir en somni el presagi de molts patiments i ell es va dir preparat a la prova. Alguns connacionals de Mesopotàmia, arribats a Voghenza li van referir que el seu germà Ippolito, havia estat assassinat per l'altre germà Rivallo, que havia abjurat també el Cristianisme. Maurelio va partir per Edessa i aquí arribat va renyar amb força el germà, que li va respondre amb alterigia i ho va tancar en presó i després de strazianti turmenti, ho va fer decapitar i enterrar en el mateix palau reial. Els notables del regne havent-hi sabut de l'arribada de Maurelio, van expressar el desig de veure-ho; Rivallo va respondre que havia partit, donant-li el regne en les seves mans, però donada aquesta falsa justificació, el cruel tirà va ser agafat per possessió diabòlica i va espirar. El cos de s. Maurelio va ser retrobat després, el martiri es va adverar el 7 de maig del 644 ca. 7. El 1106 així doncs aproximadament 500 anys després de la mort, l'emperador Enric III, després d'una visió del sant, va transferir el cos de s. Maurelio, el 24 d'abril, en l'església de S. Giorgio de Ferrara de l'altre costat del riu, present el bisbe Joan. Sobre aquesta darrera part cal afegir, que la seu episcopal de Voghenza, avui Borgo de 600-700 habitants en el Municipi de Voghiera, era de l'IV al segle VII, precedent a la de Ferrara, on va ser transferida en l'església de S. Giorgio el 657; així doncs molts estudiosos consideren que s. Maurelio hagi estat el darrer bisbe de l'antiga diòcesi de Voghenza, incorporada després en la de Ferrara, per consegüent ell és anomenat alternativament bisbe de Voghenza i de Ferrara. Les testimonis del culte a Ferrara avui conegudes, no sobresurten més enllà del segle XII, és de suposar que la suposada traslazione de les relíquies d'Edessa a Ferrara, a obra dell
Font: santiebeati.it