La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Santoral
Imatge de Alberto da Prezzate
Sant de l'Església catòlica

Alberto da Prezzate

religiós cristià

◆ 2 setembre 1025 – 1095

Qui va ser

m. 1096 sobre Alberto, de la noble família dels Prezzati, va ser un soldat que, per una greu ferida reportada, va deixar la vida de les armes per buscar la pau de Crist. Després d'una pelegrinació a Santiago de Compostela, a Espanya, es va retirar a Pontida, la seva ciutat natal, on en la segona meitat del segle XI, va fundar un monestir que va dedicar a sant Jaume, basat en la regla d'Ugo de Cluny (mort el 1109). Després d'un període de noviziato a Cluny, va ser superior a Pontida com a successor del company Guido. Va morir el 1095 o 1099. Les seves relíquies amb les de sant Guido, del qual no es coneix l'any de la mort, van ser conservades en l'església del monestir de Pontida fins al 1373, quan, després d'un incendi, van ser traslate en l'església de Santa Maria Major de Bergamo i el 1911 van tornar a Pontida. (Passar) Etimologia: Alberto = d'il·lustre noblesa, de l'alemany Emblema: Bastone pastoral Martirologio Romano: A Pontida a província de Bergamo, sants Albert i Vito, monjos, dels quals el primer va anteposar a les armes i als honors del món el servei a Crist i va fundar en la seva ciutat un monestir amprontato als costums cluniacensi, que el segon va governar.

Alberto, de la noble família dels Prezzati, va ser en un primer moment un valorós soldat que, per una greu ferida reportada, va deixar la vida de les armes per buscar la pau de Crist: després d'haver peregrinato a S. Giacomo de Compostella a Espanya, es va retirar a Pontida, la seva ciutat natal, on en la segona meitat del segle XI, va fundar un monestir que va dedicar a s. Giacomo i que va posar sota la regla d'Ugo de Cluny (m. 1109), i del qual, després d'haver fet un període de noviziato a Cluny, va ser superior després del seu company Guido. Va morir el 2 o el 12 de setembre de 1095 o 1099. Les seves relíquies amb les de sant Guido, del qual no es coneix l'any de la mort, van ser conservades en l'església del monestir de Pontida fins al 1373, quan, sent aquesta anada destruïda per un incendi, van ser traslate en l'església de S. Maria Major de Bergamo i finalment el 1911 van tornar a Pontida. Els martirologi benedictins fixen la festa dels dos sants al 5 de setembre. Autor: Sergio Mottironi Fonte:

Font: santiebeati.it