Qui va ser
Salern, 930 - 12 d'abril de 1050 OTAN a Salern el 930 de la noble família dels Pappacarbone, va servir per llarg temps Guaimaro, príncep de la seva ciutat. Settantenne, el 1002, era a cap d'una legació directa a França al rei Enric II. Sent-se malalt abans de valicare els Alps, va demanar hospitalitats al monestir de San Michele de la Tancada i va fer vot de fer-se monjo si hagués guarit. Restablert, va deixar el món per revestir el vestit benedictí, i va seguir a Cluny sant Odilone trobat en el convent de la Tancada. Alguns anys després, el príncep de Salern va demanar a l'abat de Cluny el seu antic ministre per invertir-ho en la reforma dels monestirs locals, però, després d'una temptativa poca fructuosa, Alferio es va retirar amb dos companys en la «vall Metilia», prop de Salern (en l'actual Pedrera dels Tirrens), per conduir-vos vida ermitana. De seguida hi va constituir, dedicant-ho a la Santíssima Trinitat, un monestir per dotze deixebles, destinat a esdevenir un dels principals centres de la reforma monàstica. Entre els deixebles del sant hem de recordar sant Lleó de Lucca i el monjo Desiderio, que més tard serà papa Vittore III. Alferio va morir el 1050. (Passar) Martirologio Romano: En el monestir de Cava de’ Tirrens a Campània, santa Alferio, fundador i primer abat, que, després d'haver estat conseller de Guaimario duc de Salern, esdevingut deixeble de santa Odilone a Cluny, va aprendre en mode excel·lent la disciplina de la vida monàstica.
Nascut a Salern el 930 de la noble família dels Pappacarbone, va servir per llarg temps Guaimaro, príncep de la seva ciutat. Settantenne, el 1002, era a cap d'una legació directa a França al rei Enric II, per obtenir-ne la protecció sobre el seu senyor i sobre el seu principat. Sent-se malalt greument abans de valicare els Alps, va demanar hospitalitats al monestir de S. Michele de la Tancada i, mentre els seus companys van prosseguir la seva senda, va fer vot de fer-se monjo si hagués guarit. Efectivament, restablert, va deixar el món per revestir el vestit benedictí, i va seguir a Cluny s. Odilone trobat en el convent de la Tancada. Alguns anys després, el príncep de Salern va demanar al gran abat de Cluny el seu antic ministre per invertir-ho en la reforma dels monestirs del salernità, però, després d'una temptativa poca fructuosa, Alferio es va retirar amb dos companys en la Cavea metiliana o “vall Metilia”, prop de Salern (en l'actual Pedrera dels Tirrens), per menar-vos vida ermitana en pregària i penitenza. De seguida hi va constituir, dedicant-ho a la S.ma Trinitat, un monestir per dotze deixebles, destinat a esdevenir un dels principals centres de la reforma monàstica. La comunitat va ser organitzada sobre el tipus de la de Cluny i segons el seu esperit. Entre els deixebles del sant hem de recordar el mercader de Lucca s. Leone i el monjo Desiderio, que més trigui pujarà al tron pontifici amb el nom de Vittore III i teixirà l'elogio de Alferio en el tercer llibre dels seus Diàlegs. El monestir va gaudir de la particular benevolença de Guaimaro, el qual amb decret del 1025 en reconeixia l'existència, concedint un ample tret de terra al voltant i plena llibertat de govern, compresa la de triar l'abat en si a la comunitat sense cap ingerència de seculars. Alferio va morir el 1050, el 12 d'abril, dia en què és celebrat, després d'haver designat Lleó de Lucca el seu successor i haver revocat la norma establerta de no acollir en el seu monestir més de dotze monjos. Els seus onze immediats successors són venerats amb culte públic reconegut per l'Església; com a sants: Leone, Pietro i Constabile, juntament amb el sant fundador Alferio, amb decret de Lleó XIII del 1893 ; com a beats: Simeone, Falcone, Marino, Benincasa, Pere II, Bàlsam, Leonardo i Lleó II, amb decret de Pius XI del 1927. Autor: Ildebrando Mannocci Fonte:
Font: santiebeati.it