Qui va ser
Romà. Combat amb cada mitjà el arianesimo, convocant diversos concilis, que van confirmar - contra les tesis arianes d'alguns bisbes - la doctrina trinitaria.
És un diaca romà, triat després del breu pontificat de papa Marc (10mesi) i dos mesos abans de la mort de Constantí, l'emperador que ha donat llibertat als cristians. Li toca afrontar una greu crisi en l'Església, empitjorada per les ingerències del poder imperial, representat per tres fills i hereus de Constantí: Constantí II, que lluita contra el germà Constant, i és assassinat en una emboscada; després Constant, que regna sobre l'Occident i mor durant una rebel·lió militar; i per fi Costanzo II, des del 353 amo únic d'Orient i Occident.
La crisi en l'Església és provocada pel capellà Ario d'Alexandria d'Egipte (mort nel336), que nega la divinitat de Crist. Aquesta doctrina és condemnada el 325 en el Concili de Nicea, per embranzida de sant Atanasio, bisbe d'Alexandria. Però els arians d'Egipte, recolzats per la cort de Costanzo II, espellono Atanasio de la seu episcopal. Ho acull papa Juli a Roma, on el 341 reuneix un sínode, escoltant acusació i defensa a través de textos i documents, i reconeixent les bones raons seves i l'errada dels adversaris. Però el conflicte, en comptes de tancar-se, es inasprisce. I a aquell punt Giulio convoca per l'any 343 un Concili ecumènic a Sardica (actual Sofia, a Bulgària) per escoltar tots els bisbes de l'una i de l'altra part. Tria Sardica perquè es troba al límit entre els Imperis d'Orient i d'Occident: una seu neutral. Arriben amb Atanasio d'Alexandria també altres bisbes spodestati dels arians; n'arriben de l'Occident i de l'Orient. Però els “orientals” si en van gairebé patit, abans que comencin els treballs. Altres no s'han mogut de les seves seus.
I així el Concili no és més ecumènic, universal. Es transforma en una assemblea sempre acreditada, però que reuneix només pastors occidentals. Resta tanmateix important, sobretot per algunes seves decisions sobre els deures dels bisbes: els prohibeix de passar d'una diòcesi a l'altra; autoritza les absències de la diòcesi, però per no més de tres setmanes. I després desaconsella vivament els bisbes del bazzicare els ambients de cort.
I això és el punt. Els esdeveniments de l'Imperi (hora unit, hora dividit entre això i aquell fill de Constantí) influeixen pesantemente sobre la vida religiosa. Constant està amb els catòlics; el seu germà Costanzo resta neutral fins que regna només sobre l'Orient; després esdevé filo-arià quan regna també sobre l'Occident...
Papa Juli I no ha guanyat, en definitiva. El contrast és tutt’altre que tancat. Al contrari, s'agreujarà encara. Però ell mentrestant ha defensat la unitat en la fe amb serena autorevolezza, aclarint limpidamente el principi de l'autoritat pontifícia en matèria de fe.
Etimologia: Giulio = pertanyent a la 'gens Julià, il·lustre família romana, del llatí
Font: santiebeati.it