Qui va ser
Lainate, Milà, 14 de febrer de 1860 - Vercelli, 14 de gener de 1930 Monja Alfonsa Clerici (1860-1930) era ja ensenyant quan va entrar entre les Monges de la Preciosíssima Sang de Monza. El seu camp de apostolato va ser l'ensenyament i l'educació dels joves. Va ser també secretària i consigliera general del seu Institut.
Alfonsa Clerici va néixer el 14 de febrer de 1860 a Lainate (Milà), abans dels deu fills d'Angelo Clerici i Maria Romanò. La petita Alfonsa va ser batejada en l'església S. Vittore Màrtir de Lainate l'endemà el naixement, el 15 de febrer de 1860, del rector don Francesco Spreafico. Era la primogènita d'una parella de «humils, però honestíssims i religiosos pagesos, que guanyaven el pa cotitzi¬donin amb la fatica i el fruit del seu treball»; eren també molt religiosos i la crida de Déu a casa Clerici es va manifestar també en altres tres els seus germans que van esdevenir religiosos: dos barnabiti, Prospero i Ildefonso, i la germana Bonaventura, que esdevindrà una Monja de la Preciosíssima Sang. A l'edat de vuit anys, el 6 d'octubre de 1868, en l'església prepositurale de S. Stefano, en Nerviano, va rebre la Cresima de La seva Excel·lència mons. Luigi Nazari de Calabiana, arquebisbe de Milà; no es coneix, en canvi, la data de la primera Comunió, però tingut compte de la praxi aleshores vigen¬tu, es pot postular que l'hagi rebut entre el 1870 i el 1872. En aquest període de la seva fanciullezza és de notar la "fuga" de ca¬sap, en un vespre d'estiu, cap al proper Santuari de Rho, a quatre quilòmetres de Lainate. A la pagesa que, estranyada de veure-la per carretera a aquella hora del dia, tan petita i tan sola, les esglésies on era dirigida, Alfonsa ri¬esposes: "Al Santuari, a dir les pregàries". La primera instrucció la va rebre segurament ja a casa, del momen¬to que el pare Angelo Clerici en els vespres d'hivern, ensenyava als pagesos i als fills els elements de llengua i d'aritmètica. Així doncs va freqüentar el col·legi elemental, en Lainate. Ultimada la for¬mazione elemental, "considerada la seva forta inclinació al stu¬déu", a quinze anys (el 1875), sobre interessamento d'una tia materna, senyora Giuseppina Romano, "va ser inscrita al Col·legi de les Monges del Preciosíssim San¬gue, a Monza, per aconseguir el diploma de Mestra". Monja Alfonsa va quedar en Col·legi fins al 1878; entre el 1878 i el 1879, aconsegueixes el diploma de Mestra de grau superior. Del 1880 al 1883, inse¬gnò en la Classe primera masculina del Col·legi Municipal de Lainate. Durant els anys de Col·legi, la jove Alfonsa va tenir mode de chia¬rire a si mateixa i a la família la pròpia vocació a la vida religiosa. Pri¬però de decidir anar a convent, va parlar abans de res amb la tia Giuseppina, la mateixa que l'havia volgut a Monza a estudiar. Monja Alfonsa, així doncs, no va entrar en convent de seguida després dels estudis i durant l'ensenyament a Lainate, per quatre anys, va intentar ajudar la família també econòmicament. Religiosa preziosina
El 15 d'agost de 1883, malgrat les costés molt deixar la família, es va portar a Monza, deixant definitivament Lainate i va entrar entre les monges de la Preciosíssima Sang. L'agost de 1884 va prendre l'hàbit religiós, començant el noviziato. A la professió va ser admesa subratllant la seva "simplicitat, activitat i obediència". Mons. Gaetano Annoni després de l'examen canònic va trobar la novícia "deté i decidida en la vocació El 7 de setembre de 1886 quan compta 26 anys i mig, va emetre els vots temporals. Al seu germà Prospero, que en aquell mateix any va fer la pro¬fessione religiosa entre els Barnabiti, va escriure: “Donem-nos la mà per tant per pujar al Calvari, i jo que tinc l'honor de por¬tares el nom de Monja de la Preciosíssima Sang, jo seré contenta si més hi haurà de sacrifici, seré contenta d'escampar la sang de la voluntat, del amor realment”. Alguna setmana primera an¬que la germana Bonaventura, havia entrat en la Congregació de les Monges de la Preciosíssima Sang. Després de la professió es va dedicar a l'activitat d'ensenyant en el Col·legi de Monza: des del 1887-1889 la veiem com a ensenyant, esdevenint el 18 d'octubre de 1898 Vice-Directora del mateix i el 22 de novembre del mateix any, Diret¬trice. El seu deure era seguir les educande en l'estudi, acompanyar-les en les sortides, preparar les festes, representar l'Institut en el circ¬habitacions oficials. El 1906 l'Institut va creuar un greu període de crisi a causa d'algunes imprudenze en la gestió econòmica. Monja Alfonsa mitjançant els seus dots de saviesa i prudència, va dur a terme un “paper determinant per la solució de la crisi que va desembocar en una veritable i pro¬pria refundació de l'Institut”, ho retenia efectivament, com ella mateixa va escriure al Card. Ferrari, que es tractava de "una Comunitat d'ordenar, de reformar, però no de disperdere”. A Vercelli
Des del 20 de novembre de 1911 monja Alfonsa va ser a Vercelli, si va quedar per dinou anys, fins a la fi de el¬la seva vida. El “Retir de la Providència” de Vercelli havia estat fundat al voltant del 1840 de Salvatore i Paolo Montagnini, sacerdots vercellesi que a la no comuna espiritualitat i cultura van unir una significativa sensibilitat als problemes socials de la seva ciutat. L'objectiu de l'Institut era l'educació unes giova¬ni, amb absoluta preferència per aquelles pobres i amb precàries situa¬zioni familiars. En quins¬tà de directora, va ser encarregada de la guia de l'Institut de la Providència. Les Monges de la Preciosíssima Sang havia¬estat no anomenades pel Consell d'Administració per tornar vitalitat a una realitat escolar-assistencial en dificultats, a condició tanmateix "d'amb¬servare i mantenir tot el personal ja operant en l'Institut”. El prec de les monges pel «Retir» de Vercelli havia estat acceptada de seguida, perquè l'obra era en sintonia amb les finalitats educatives de la Congregació, malgrat el intui¬zione de la «difícil posició» en la qual les monges s'haurien trobat. Aquesta sobria anotació en les Cròniques de la Congregació va trobar una confirmació de gran llargues superiores a les previsions; les dificultats eren abans de res de caràcter administratiu i els
Font: santiebeati.it