Qui va ser
Kudamaloor, Índia, 19 d'agost de 1910 - Bharananganam, Índia, 28 de juliol de 1946 Anna Muttathupadam neix a Kudamaloor, a la regió de Arpookara i en diòcesi de Changanacherry, en l'Estat indi del Kerala. Quedada òrfena, és educada per una tia materna i de l'àvia. Ben aviat se sent atreta per la cintura religiosa. Per sostreure's al compromís dels casaments a qui la tia intenta obligar-la, arriba al punt de provocar-se una greu cremada. A 17 anys entra en la Congregació de les Franciscanes Clarisse assumint el nom de Alfonsa de la Immaculada Concepció. El 1931 emet els vots temporals i el 1936 aquells perpetus en el monestir de Bharananganam. Però sigui el noviziato, sigui el període següent és signat per un cagionevole estat de salut en què es susseguono malalties doloroses fins a un tumor. Mor a 36 anys no encara complerts, el 28 de juliol de 1946. El 8 de febrer de 1986 és proclamada beata de Joan Pau II a Kottayam a Índia i el 12 d'octubre de 2008 és canonitzada per Benet XVI en plaça San Pietro, abans dona índia a obtenir el màxim honor dels altars.
Etimologia: Alfonsa = valorosa i noble, del gòtic Martirologio Romano: A la ciutat de Bharananganam en l'Estat del Kerala a Índia, beata Alfonsa de la Immaculada Concepció (Anna) Muttathupadathu, verge, que, per defugir a un matrimoni imposat, es va cremar un peu posant-ho en el foc i, admesa després entre les Clarisse Malabaresi, gairebé sempre malalta va oferir la pròpia vida a Déu.
Va néixer a Kudamaloor, a la regió de Arpookara i en diòcesi de Changanacherry, en l'Estat indi del Kerala, el 19 d'agost de 1910. Va ser batejada amb el nom d'Anna, segons el ritu siro-malabarese. Quedada òrfena en tenera edat, va ser educada per una tia materna i de l'àvia. Ben aviat es va sentir atreta per la cintura religiosa, per què a 17 anys, el 1927, va entrar com postulante en el monestir de les Monges Franciscanes Clarisse a Bharananganam, assumint el nom religiós de monja Alfonsa de la Immaculada Concepció. De no confondre's amb les monges fundades pels sants Francesc i Chiara de Assisi, eren i són una congregació religiosa nada realment a Índia, sobre l'acabar del 1800, pel servei als més abandonats. Monja Alfonsa transcorregudes el noviziato sense tentennamenti, plenament conscient de la tria que havia complert. El 1931 va emetre els vots temporals; van seguir, el 1936, aquells perpetus. Les va ser confiat el deure d'ensenyar, però va haver de deixar-ho per malaltia; de seguida les van ser donats encàrrecs adapti al seu cagionevole estat de salut. Conscient de la situació, es va mantenir molt reservada i caritativa cap a tots, intentant de no pesar a la comunitat. Va sofrir a la callada sigui les hostilitats que no van faltar, sigui les malalties, que el 1945 van esclatar en mode violent i inarrestabile, portant-la a mort a només 36 anys, el 28 de juliol de 1946. En el seu patiment deia: «Jo sento que el Senyor m'ha destinada a ésser una oblació, un sacrifici de patiment… El dia en què no he sofert és un dia perdut per mi». La seva fama de santedat es va propagar en mode impressionant després de la seva mort. Els pelegrins que cada any es portaven i encara es porten sobre la seva tomba per pregar i impetrar gràcies, no només fidels catòlics però també musulmans i hinduistes, eren atrets per la puresa de la seva jove vida i del poder taumatúrgic que les era atribuït. El bisbe de Palai el 1955 va començar el regular procés diocesà per la seva beatificació. El 9 de novembre de 1984 va ser declarada venerable i per fi el 8 de febrer de 1986 el Papa sant Joan Pau II l'ha beatificat a Kottayam a Índia, juntament amb pare Ciriaco Elia Chavara. Després de l'aprovació d'un ulterior miracle per la seva intercessió, papa Benet XVI l'ha canonitzat el 12 d'octubre de 2008, en plaça San Pietro. Autor: Antonio Borrelli
Infantesa i família Anna Muttathupadathu va néixer el 19 d'agost de 1910 en el llogaret de Kudamaloor, situat pel punt de vista civil en el districte de Kottayam i en l'Estat del Kerala, a Índia. Quant a la jurisdicció eclesiàstica, es troba en l'arxidiòcesi de Changanasserry. Darrera dels cinc fills de Joseph Muttathupadathu i Mary Puthukari, havia vingut a la llum al vuitè mes d'embaràs: la mare, efectivament, havia patit un greu esglai per què, mentre dormia, una serp se les era avvinghiato a la vida. Va rebre el Bateig el 27 d'agost de 1910 en l'església de Santa Maria a Kudamaloor, segons el ritu siro-malabarese. Els cristians siro-malabaresi es consideren hereus dels primers fidels conversos, segons la tradició, de l'apòstol sant Tommaso, a la regió del Malabar. Annakutty (diminutiu, com “Annina”, “Annuccia” o “Annetta” en italià), com la cridaven a casa, descendia d'una família de metges omeopati: l'avi i el pare eren especialitzats en oftalmològica i pediatria. Primera educació a la fe Va perdre la mare quan tenia amb prou feines tres mesos, el novembre de 1910: va ser així doncs criada per una tia materna. Després d'algun temps, tanmateix, va anar a viure a casa dels avis a Elumparambil. Va quedar tanmateix molt llegada al pare, que va intentar de tota manera de superar la depressió en què havia caigut després de la mort de la dona, precedida per la del seu secondogenito. Del pare, Anna va aprendre a pregar estant dempeus sobre la sorra, a braços oberts. L'àvia, en canvi, les va transmetre la devoció a sant Josep, que es concretava en la participació a la Messa cada dimecres, dia tradicionalment associat al sant pare putatiu de Jesús: en el mateix dia, la dona acollia a casa algun pobre. Cada vegada que els pobres trucaven a la porta de casa, era realment la nipotina a lliurar-los de l'arròs o altres aliments en almoina. Anaven juntament amb Messa tots els diumenges, però també el divendres, dia col·legit a la Passió de Jesús, i al dissabte, en honor de la Mare de Déu. En Arribada i en Quaresma anaven més sovint. L'àvia, després, les ensenyava pregàries i giaculatorie i pregava amb ella el Rosari tots els vespres. A més, les llegia sovint alguna cançó de la «Història
Font: santiebeati.it