Qui va ser
Paolino, biògraf de santa Ambrogio refereix que el bisbe de Milà va tenir una inspiració que ho va guiar sobre la tomba desconeguda de dos màrtirs en els horts fora de ciutat. Eren Nazario i Celso. El cos del primer era intacte i va ser transportat en una església davant de Porta Romana, on va sorgir una basílica al seu nom. Sobre les relíquies de Celso, els ossos, va sorgir una nova basílica. Nazario havia predicat a Itàlia, a Treviri i a Gàl·lia. Aquí va batejar Celso que tenia nou anys. Van ser martiritzats a Milà el 304, durant la persecució de Dioclecià.
Etimologia: Nazario = consagrat a Déu, de l'hebraic Celso = alt, elevat, excels, de l'Emblema: Palma Martirologio Romano: A Milà, sants Nazario i Celso, martiris, que els seus cossos van ser trobats per santa Ambrogio. Escolta de RadioRai:
" ... San Nazaro, ciutadà romà, deixeble de San Pietro, va ser batejat per S. Lino no encara Papa, va trobar per això, la desgràcia del d'ell pare, de religió Jueva, i de l'emperador Nerone persecutore dels Cristians, per esimersi de la malignità de l'un i de l'altre, va sortir Nazaro de Roma, i, predicant Jesús Crist, travessies algunes ciutats llombardes, va entrar a Piacenza, portossi indis a Milà: allà va trobar, per fe presidiaris els sants germans Gervasio i Protasio, i amorosament confortatali, els va animar a sofrir coratjosament el martiri. D'aquest fet informat, el Prefecte Romano va condemnar Nazaro a l'assot i a l'exili. Volse aleshores Nazaro a França corrent a predicar en cada lloc la fe en Jesús Crist". Arribat a França, d'una cospicua Matrona li va haver presentat un molt graciós fanciullo de nou anys. I va ser pregat a voler-ho iniciar en la llei i religió d'ell predicada. Amb contenta cortesia va acceptar Nazaro el presentat infant, i després de la convenient instrucció, ho va batejar imposant-li el nom de Celso. I troballa angèlica l'índole del seu alumne, ho va declarar company del seu apostolato, per bé que encara no fos sortit de puerizia. No van ser els Santi sense trobades en aquella ciutat. S'acarnissava en aquell temps a Roma i a les províncies de l'imperi, la declarada persecució de Nerone i els Ss. Nazaro i Celso, estrets de cadenes el collo, van ser empresonats. Atterrita de tristo somni, la dona de Prefecte romà, en va obtenir l'alliberament. Similar aventura van provar en Treviri on molt fructuosa aconseguia la seva predicació. Gran nombre d'aquells ciutadans rebien el Bateig, per tal motiu irritat aquell prefecte va fer aturar els dos Santi. Va empresonar Nazaro i lliuro Celso a una dona pagana, acciò ho conduís a la idolatria; però no va aconseguir aquesta a l'intent. No es va moure Celso per carezze, ni per bufetades, ni per sferzate del sant propòsit. Invocant Jesús Crist, mai va cessar de plorar fins què va ser reunit a Nazaro el seu mestre. Nazaro mentrestant va ser indarno temptat a renunciar a la religió cristiana de l'aquell prefecte; però perquè ciutadà Romano no va ser turmentat en la persona, estret en cadenes, va ser amb el seu alumne llest a Nerone a Roma. Allà, com era succeït en Treviri, Celso va ser separat pel seu mestre i tractat de renunciar a Jesús Crist va restar sempre detinc en la fe, i amb ànim viril va suportar cada turmento i va amenaçar al prefecte: "Déu a què serveixo et jutjarà" ni mai potè aquietar-se mancat del seu mestre. Per comandament de Nerone va ser Nazaro strascinato en el temple de Júpiter amb la intenció de sacrificar a aquell fals nume sota pena de mort. No es sgomentò per això, entrat ell en el temple van caure torro a terra infranti aquells ídols tots. Es va veure Nazaro tot splendente de llum celeste i va comparèixer veritable apòstol de Jesús Crist. Coneguda Nerone la deté resolució delli Santi va ordenar que fossin ambidue gittati en mar. Escortats per consegüent a Civitavecchia, vaig tancar van ser en una apostada barca i iniciada aquesta a dalt, els els nostres Sants van ser submergits en mar. No eren encara en aleshores complerts els dibuixos de Déu, a aquests la Divina Providència, (a nosaltres genovesos mai sempre propícia, i benèfica) els reservava, va ser així doncs estalviada la corona del martiri tant desitjada. Una patida tempestat de mar amenaçava d'absorbir la barca amb la qual havien estat precipitats els Sants, mentre aquests anaven a peu eixuts passejant sobre les ones del mar en placida calma. Horroritzats del temut naufragi els marinari executors del tirrenico decret de Nerone, i il·luminats per la prodigiosa situació dels Sants van conèixer la seva falta risolvettero de rebre'ls de nou en barca i després de breu pregària delli mateixos van veure el mar en patida bonaccia. De tals prodigis persuadits aquells marinari de la santedat de les persones d'ells ultratgeu, i de la religió d'aquests predicada, van demanar i van obtenir dels Sants instrucció i Bateig. Després de tals esdeveniments aquells novells cristians no es azzardavano retornar a Nerone, i plens de l'esperança en Déu, confortats de la companyia dels Sants van abandonar les veles a la direcció de la Providència. Prosperamente navegant entrat en el nostre mar el sortós naviglio volse la prora cap a Gènova ciutat aleshores lliure i aliada amb el Romà Imperi. Distants encara d'aquells murs 600 incirca passos van veure sobre un dels turons de Albaro un temple i una torre amb al voltant una àrea envoltada per macerie. Aquí per inspiració divina van abordar els Sants i aterrats els ídols que van retrobar en aquell temple, consagrat a la falsa deïtat delli les seves morts, van començar a predicar la fe en Jesús Crist amb feliç riuscimento i sense veruno trobada, van batejar quants es van convertir; hi van celebrar el Diví Sacrifici i van donar així a Albaro el vano d'ésser la primera terra, no només del Genovesato, però de tota Itàlia, on s'ha predicat palesament i rebuda la fe de Crist, i on ha estat celebrada la primera Messa quietamente. De Albaro van passar a predicar a Gènova, on en pocs dies van veure rebuda i radicada la santa la nostra religió, que per gràcia particular de l'Altissimo fa poc menys de segles divuit conservem puríssima, mai torbada per la eres
Font: santiebeati.it