Ana Josefa Pérez Florido

Qui va ser

Vall de Abdalajis, Espanya, 7 de desembre de 1845 – Barcelona, Espanya, 16 d'agost de 1906 La beata espanyola Pedra de San Giuseppe Pérez Florido, verge, es va dedicar a l'assistència dels ancians abandonats i va fundar la Congregació de les Monges Mares dels Abandonats i de San Giuseppe de la Muntanya. Joan Pau II la va beatificar el 16 d'octubre de 1994. Martirologio Romano: A Barcelona a Espanya, beata Pedra de San Giuseppe (Anna Giuseppa) Pérez Florido, verge, que va oferir amb sol·licitud assistència als ancians sols i va fundar la Congregació de les Monges Mares dels Abandonats.

A finals del segle XIX i primers decennis del segle XX, hi va haver en l'Església Catòlica, tot un florir de sants Fundadors i Fundadores d'obres socials, operants en el camp de la instrucció, de la cura i acolliment de pobres, vells, abandonats, orfes, en l'assistència dels malalts a domicili o bé en hospitals i cases de cura, en la formació professional d'obrers, artesans, agricultors, en la guia espiritual i formativa de nois i joves. A Itàlia, en particular al Piemont, van sorgir figures de gran gruix social, que amb les seves Obres van portar una ventata d'innovació entre el poble, sobretot en l'assistència dels joves i els freturosos de cada gènere. I en suport a les seves Institucions, van ser també Fundadors de Congregacions religioses, sigui masculines que femenins, determinant una represa de les vocacions religioses amb noves finalitats. Però també en altres Estats europeus, encara que en menor número i menys conegudes, hi va haver boniques figures d'ànimes consagrades a Déu i al bé del pròxim, en especial si indefens, feble, freturós i en aquests darrers anys, moltes han assolit el reconeixement oficial de l'Església, amb la seva proclamació a Beats. Entre ells hi ha la beata espanyola Petra de San Giuseppe, la qual va néixer el 7 de desembre de 1845 en la vallata de Abdalajís (Malaga, Espanya) darrera dels 19 fills de José Perez i Maria Florido, al bateig ricevé el nom d'Ana Josefa. La mare va morir quan ella tenia tres anys i va ser l'àvia paternal Teresa Reina, dona molt piadosa, que es va interessar de l'educació de la nombrosa família. Ja de donzella va revelar una particular inclinació a la caritat, atiada per la devoció al Eucaristia, a la Verge Afligida i a s. Giuseppe. Arribada a la joventut es va trobar davant de la tria de la pròpia vida futura; va venir dues vegades demanada en matrimoni de dos joves de bona família, però per raons polítiques els precs no van ser acollides pel pare, amb gran consol d'Ana Josefa, la qual amb sinceritat afirmava: “Jo no tinc vocació pel matrimoni”. Va rebutjar altres ocasions que les van haver proposat i per aquesta denegació va ser tractada amb duresa en família; un dia va sentir en el seu cor una veu que les deia: “Tu seràs meva” i d'aquell moment va ser convençuda que la seva vida hagués de ser dedicada als pobres. Després d'una temptativa, fracassat per l'oposició dels familiars, d'entrar en la Congregació de les Petites Monges dels Pobres, va intentar implicar-los en la fundació d'un ospizio per vells abandonats a Abdalajís, però inútilment. Només el 1972 quan el pare acconsentì a deixar-la viure com ella desitjava: “Filla la meva, veig que no ets boja i la teva decisió no és un antull. És Déu que et vol i donat que la teva joia són els pobres, vas amb ells quan vols, però deixa que et vegi tots els dies”, va poder dedicar-se a la seva vocació. Ana Josefa Pérez Florido, agafades així a ocupar els ancians abandonats, els servia proveint a la seva higiene personal i els treia la gana elemosinando el menester; la veu es va desaparèixer sobre les seves bones accions i ben aviat altres tres dones es van unir a ella, Frasquita Bravo Muñoz, la germana Elisabetta i Raffaella Conjo Jiménez. L'11 de gener de 1875 va morir el seu pare i Anna va ser lliure d'anar més lluny; dos mesos després del 19 de març de 1875, a petició de l'alcalde de Alora (Malaga), va obrir una altra petita Casa per ancians, sempre no sent llegada a algun Orde religiós i amb l'ajuda de les joves que s'havien unit a ella. La petita casa en què van anar a viure, va ser anomenada “El portichetto de Betlemme” i aquí riceverono una factiva ajuda, sota tots els aspectes, per part d'un “home misteriós”, anònim. Però en ella i en les altres tres joves, era sempre més forta el desig de donar-se completament a Déu, no només visible en els pobres; per què darrere de consell del seu confessore, el 2 de novembre de 1877 Anna i les companyes van portar el vestit de les Novícies de la nova Congregació “Mercedarie de la Caritat”, fundades pel canonge de Malaga, don Juan Nepomuceno Zegrí, que les va deixar tanmateix en la Casa de Alora. Però una inquietudine la va agafar, no comprenia per què havent esdevingut finalment una monja, la cosa la rattristava i la situació no va canviar, al contrari va empitjorar, quan va ser transferida com a superiora a l'hospital de Vélez-Malaga; al final va renunciar i el 23 de setembre de 1879 va deixar els hàbits mercedario i es va posar a disposició del bisbe de Malaga, mons. Manuel Gomez-Salazar, el qual per posar-les a la prova, va voler que Anna i les companyes quedessin a treballar en el susdit hospital. El 25 de desembre de 1880, els va donar la seva aprovació a fundar una nova Congregació, amb el nom de “Madres de Desamparados” (Mares dels Abandonats), títol de la Mare de Déu patrona de Valenza. Es va arribar així al 2 de febrer de 1891, quan en l'església de Sant Giovanni Battista de Vélez Malaga, les quatre joves van portar el nou vestit i van fer la professió temporal en la nova Congregació de les “Mares dels Abandonats”, de la qual Anna Josefa era la fundadora sobre iniciativa del bisbe de Malaga. Anna Pérez Florido va canviar el nom a Petra de S. Giuseppe, també les seves companyes van agafar un nom de religioses i totes van prometre de seguir Jesús Crist i de viure pobres, ubbidienti i disposades a estimar lliurement tanta gent. La senda de la Congregació va ser bastant ràpida, el 8 de gener de 1883 hi va haver la confirmació canònica per part del Bisbe; i el 21 de juliol de 1891 papa Lleó XIII, va donar

Font: santiebeati.it