Anatoli de Constantinoble

Qui va ser

† Constantinoble, 3 de juliol de 458 Sant Anatolio, patriarca de Constantinoble, va professar amb fermezza la veritable fe en les dues natures de Crist com expressat en el volum a Flaviano del papa San Leone Magno i es va preocupar que fos professada també en el concili de Calcedonia. Van quedar de totes maneres dels dubtes sobre la seva acceptació de la consagració episcopal per part d'un bisbe monofisita. Etimologia: Anatolio = Martirologio Romano: A Constantinoble, sant Anatolio, bisbe, que va professar la recta fe en les dues natures de Crist expressada pel papa sant Lleó Magno en la lletra a Flaviano i es va emprar per fer-la reblar en el Concili de Calcedonia.

Sant Anatolio, natiu d'Alexandria d'Egipte, va fer la seva primera aparició en l'escena eclesial en ocasió del concili d'Efes del 431, quin detinc opositor dels nestoriani, partidaris de l'existència de dues distingides persones en Crist. Abans de tal rellevant esdeveniment, Anatolio havia estat enviat per San Ciril d'Alexandria quina el seu representant prop de la cort de Constantinoble, factor que contribueix a aclarir les circumstàncies de la seva elecció al solc patriarcal de la capital de l'imperi. Va succeir així al patriarca San Flaviano, mort a causa de les ferides patides durant el concili conegut com “Latrocinio” d'Efes del 449. Anatolio va rebre la consagració episcopal de Dioscoro d'Alexandria, bisbe monofisita: això, unitamente a les modalitats del seu nomenament, va fer dubtar no pocs observadors de la seva ortodòxia. El papa San Leone Magno va enviar aleshores dels nunzi per intentar descobrir si aquests dubtes fossin fundats i Anatolio va convocar un sínode que va ratificar formalment l'anomenat “Tom de Leone”, corposa lletra en què el romà pontífex havia definit clarament la recta doctrina de l'Encarnació, amb una especial referència a les dues natures de Crist. El patriarca la va fer després a més ricopiare per fer-ne recapitare les còpies als seus bisbes metropolitans. Leone va tenir en canvi encara de les reserves sobre el seu compte, en quant havia tanmateix acceptat la consagració per part d'un heretge, però per fi va acceptar de reconèixer-ho “més per pietat que per justícia”. Anatolio va cobrir un paper important en el concili de Calcedonia del 451, en què es va redefinir la fe segons els ensenyaments de San Leone i Dioscoro va ser deposat. Malgrat l'oposició dels nunzi papals, el concili va declarar a més que la seu episcopal de Constantinoble era segona per importantment només a Roma i per tant el seu bisbe hauria hagut de tenir altrettanta importantment com patriarca. Leone va rebutjar aquest decret, considerant la vellesa que podien vanar les seus d'Alexandria i Antioquia i en resposta a Anatolio, que personalment li havia escrit per perorar la seva causa, va replicar: “Un catòlic, especialment si és un sacerdot del Senyor, no hauria de ser corromput per l'ambició més de quant sigui implicat en l'errada”. En patriarca per fi va morir el 3 de juliol de 458. Res segur se sap desgraciadament sobre la vida privada d'aquest controvertit personatge, venerat com a sant malgrat la seva carrera pública bastant equivoca. El Baronio, en la seva primera redacció del Martirologio Romano del segle XVI, no va hesitar a condemnar-ho “pel mode en què va rebre l'encàrrec de governar la seu, per ambició, per complicitat amb els heretges, i també per altres motius”. Els bollandisti prosciolsero en canvi Sant Anatolio, que efectivament encara avui compare en la darrera edició del Martyrologium Romanum en l'aniversari del seu naixement al cel, a més d'ésser naturalment objecte d'una forta veneració en l'Església oriental. Autor: Fabio Arduino ______________________________ Afegit/modificat el 2006-05-26

Font: santiebeati.it