Qui va ser
† Tolosa, 3 de juliol de 1118 En el dia de la festa de l'apòstol Tommaso l'Església recorda avui també el «dies natalis» del francès Raymond Gayrard, viscut entre XI i segle XII. Nascut a Tolosa, es va casar i va quedar vidu. Va esdevenir aleshores canònic de la basílica de Saint Sernin (Saturnino), dedicada al primer bisbe de la diòcesi i màrtir. Per les seves competències en arquitectura Raymond va assumir la direcció dels treballs de reconstrucció de l'antic complex, partits al començament del segle XI sota el bisbe Roger. S'hi va gastar fins a la mort, passada el 1118. (Passar) Martirologio Romano: A Tolosa sobre la Garonna a França, sant Ramon Gayrard, que, mestre de col·legi, quedat vidu, es va donar amb passió a les obres de caritat, va fundar un ospizio i va ser, per fi, admès entre els canonges de la basílica de San Saturnino.
De l'Edat mitjana francesa, arriba fins a nosaltres una noble figura de laic “prestat” a l'Església del seu temps. Raymond Gayrard va néixer a Tolosa a França cap a mitjans del segle XI, i les notícies a sobre d'ell que hi ha pervenute, són narrades en una ‘Vita’ escrita en el segle XIII, sobre la base de documents més antics; així doncs relativament propera als anys de la seva existència. Seguint un costum de l'època, Raymond va ser posat al servei de l'església de St-Sernin (s. Saturnino) dedicada al primer bisbe de Tolosa (29 de novembre), esdevenint-ne un cantor també quedant laic. Es va casar, però la dona va morir poc després dels casaments; Raymond molt afligit, va renunciar a risposarsi i va decidir dedicar-se al servei del pròxim. Va distribuir generoses almoines als pobres de la ciutat i va fundar un asil per dotze freturosos; veritable soccorritore dels seus conciutadans, va fer construir dos ponts sobre el Hers, que les seves freqüents plenes feien nosa al pas d'homes i mercaderies. Però l'obra més important, resta la seva participació en la reconstrucció de l'església de St-Sernin; l'antic complex havia estat començat a reconstruir sin de l'inici del segle XI, sota el bisbe Roger. El cor havia estat consagrat per papa Urbano II el 24 de maig de 1096, però calia encara construir el transsepte, una gran part de la nau central i les naus laterals. Per les seves competències en arquitectura, Raymond Gayrard va assumir la direcció del cantiere, donant gran embranzida als treballs; la llarga construcció, a la qual consagrava cada seva activitat, va tenir gran repercussió sobre la vida espiritual de Raymond, el qual per llegar-se encara de més a aquest temple, va demanar de ser acollit entre els canonges de St-Sermin, els quals de seguida ho van triar com prevosto del capítol. Desgraciadament no va poder veure completada la llarga i laboriosa obra, efectivament Raymond Gayrard va morir el 3 de juliol de 1118 i va ser sepolto en l'Asil que havia fundat. Sobre la seva tomba van passar ben aviat nombrosos miracles, per què va esdevenir objecte d'un culte local; en ocasió d'una epidèmia que havia fet afluir a la seva tomba un gran nombre de malalts, el 1652 papa Innocenci III en va confirmar oficialment el culte. El Martirologio Romano porta la seva festa litúrgica el 3 de juliol; els Canonges Regulars Lateranensi ho recorden en l'Orde el 8 de juliol. Autor: Antonio Borrelli ______________________________ Afegit/modificat el 2006-02-18
Font: santiebeati.it