Qui va ser
Saint-Gregoire-de Iberville, Montreal, Canadà, 9 d'agost de 1845 – Montreal, 6 de gener de 1937 En la solemnitat de l'Epifania es recorda també el beat canadenc Alfredo Bessette. Orfe a nou anys, el 1854, va ser crescut per una tia. Va treballar en les filande i va emigrar als EUA, improntando la vida a l'espiritualitat de sant Giusppe. Tornat en pàtria, va entrar com fratel Andrea en la Congregació de la Santa Creu, nascuda per fer rinascere els col·legis catòlics francesos, abolides un segle abans dels anglesos. Va ser per 40 anys conserge del col·legi de Notre-Dame a Montreal, operant curacions. Sobre el mont ciutadà va edificar una capella a sant Josep, esdevinguda un important santuari. Va morir 91enne el 1937 i va ser dol nacional. (Passar)
Martirologio Romano: A Montreal en el Québec a Canadà, beat Andrea (Alfredo) Bessette, religiós de la Congregació de la Santa Creu, que va fer edificar en aquest lloc un insigne santuari en honor de sant Josep.
Ha estat canonitzat el 17 d'octubre de 2010 per papa Benet XVI. Personalment l'he pregat en els dies més difícils de la meva vida. I ho prego encara. És un dels meus amics en Paradís. Tenia més de noranta anys al començament del 1937, quan també ell entre’ Andrea Bessette es va acudir d'ésser molt prop de la trobada amb Déu. Va sospirar: «Ve el gran misericordiós Déu!». Enmig als seus dolors va dir encara: «Quant sofreixo, el meu Déu, quant sofreixo!». Un sacerdot que ho assistia li va preguntar per què no es dirigís a S. Giuseppe per la seva curació. «No puc demanar nul·la per mi! - va respondre amb serenità – però quant més el gran ha fet per mi!». Les seves darreres paraules, el dia de l'Epifania del Senyor, 6 de gener de 1937, i també dimecres, sagrat a S. Giuseppe, van ser: «Maria Ss.ma, la meva bona Mare, i mare del meu Salvatore, sigui misericordiós vers de mi i m'assisteixi!». Després: «S. Giuseppe, S. Giuseppe». La seva ànima veia Déu. Del 6 al 12 de gener de 1937, en l'arc de pocs dies, un milió de pelegrins va pujar silenziosamente sobre el mont Royal, prop de Montreal, a Canadà, a homenatjar a la salma de l'humil frare, que en vida havia estat un gran taumaturgo. Que hagués mort un sant, un sant de posar sobre els altars, no hi havia dubtós algun ja aleshores. Un Sant per la vostra Comunitat Alfredo Bassette havia nascut a Saint Gregoire de Iberville, prop de Montreal (Canadà) el 9 d'agost de 1845, vuitè de 12 germans. A 12 anys, queda orfe d'ambdós pares. La seva mare li ha deixat com a tresor més preciós una fe vivíssima en Jesús, l'Home-Déu, l'Amico incomparable de cada ànima que confida el Lui. Alfredo és confiat a uns oncles. El seu rector, don Andrea Provençal, s'agafa cura d'ell i aprofundeix en ell un gran amor a Jesús Eucarístic. Don Provençal ho encoratja a dirigir-se sempre en la pregària a S. Giuseppe, pare putatiu de Jesús i patró del Canadà: «Ell t'escoltarà i et beneirà. De seguida ho pregaràs per tants beneficis, perquè S. Giuseppe davant de Déu és omnipotent». De llavors ençà, Alfredo estima refugiar-se sovint en església prop del sant tabernacle i la imatge de S. Giuseppe. Amb prou feines dodicenne ja es guanya de viure treballant com calzolaio, com fornaio, com a servidor prop d'una empresa agrícola i com a ferrer. És bastant fràgil de salut i a 15 anys és colpejat per una gastropatia que ho acompanyarà per tota la vida. D'aquest temps de la seva adolescència, ajudat pel seu rector, intesse una intensa relació amb Déu: cada dia el Carrer Crucis i diversos rosaris, la Confessió i la Comunió regular i freqüent. Mentre treballa entreté col·loquis confidencials amb S. Giuseppe, a qui confia tot si mateix. A 20 anys, Alfredo es porta a treballar als Estats Units i S. Giuseppe queda el seu intercessore i model prop de Jesús: és segur que no equivocarà a confiar-se a Aquell que va custodiar els Tresors més grans: Jesús i Maria Ss.ma: «Custodiarà també mi, és segur!». S'interroga sovint: «Què què faré de la meva vida?». per sis mesos prega S. Giuseppe per trobar claredat. Don Provençal ho aconsella de retornar a Canadà: «Pare, diu Alfredo, he decidit que em faré frare». Tots i dos es inginocchiano, en l'església a agrair S. Giuseppe pel do de la vocació. Per algun temps, treballa encara com a obrer parlant tan sovint als seus amics del seu Sant Protector que aquests ho criden "les multituds de S. Giuseppe". Don Provençal escriu als Frares de la Congregació del S. Creu a Montreal: «Hi envio un sant per la vostra Comunitat». Aquells, a començar dels superiors, es convencen de seguida de la seva santedat, amb prou feines ho han admès al noviziato el 27 de desembre de 1870. Agafa el nom d'entre’ Andrea, en honor del seu rector i director espiritual. Transcorregut un any, no s'ho admet als vots, perquè entre’ Andrea és massa fràgil de salut. Ell aleshores, promet a S. Giuseppe d'erigir un gran santuari en el seu honor, si no serà enviat carrer del convent: «Accepto els treballs més humils, per tal de consagrar-me a Jesús amb els sants vots». En aquells dies, passa en la comunitat del S. Creu el Bisbe de Montreal, Mons. Bourget i entre’ Andrea els confida la seva preocupació i el seu projecte de construir un santuari a S. Giuseppe. Mons. Bourget és gairebé consternat de saber que aquell noi passada en el cor el mateix desig que té ell i realment per això havia anomenat per França els Frares del S. Creu. «Ella pensa que S. Giuseppe pugui permetre que la meva promesa no es realitzi i que jo hagi de renunciar a la meva vocació» demanda entre’ Andrea al Bisbe. El qual li respon: «Fill el meu, no témer nul·la: tu seràs admès a la professió». El taumaturgo El 22 de febrer de 1872, entre’ Andrea fa els vots temporals: el 2 de febrer de 1874, els vots perpetus. É molt feliç de pertànyer a Jesús per sempre, en la Congregació dedicada a la seva Creu: humil frare laic, perquè sacerdot no ho serà mai. Un petit de l'Evangeli, a qui són desvelats i oberts els secrets del Pare, com els petits preferits per Jesús. «Acabat el noviziato – explicarà ell mateix – els supe
Font: santiebeati.it