Qui va ser
De l'hebraic "Hannah", Anna significa "pietat". Més dones bíbliques porten aquest nom; la de què parlarem avui és una de les dues dones de Elkana el Zufita. Sent estèril, anada pelegrina al Temple de Silo, una vallata entre Sichem i Rama, la localitat on vivia, implora el Senyor de tornar-la mare, fent vot d'ofereix-li la seva criatura per per tots els dies de la seva vida" (I Sam 1,12). Obtinguda la gràcia, Anna imposa al fill agognato un esplèndid nom que fa entendre tractar-se d'una veritable i pròpia consagració: Samuele en hebraic vols dir efectivament "el nom (de Déu) és EI" (Shem-EI) però col·legit també al fet que la mare ho té llargament i insistentment requerit, un seria el significat ja que en hebraic "shal'al" és com dir "preguntar", lògicament en aquest cas al Senyor, (I Sam, 1-20). Sant'Anna és festegiata dels Grecs al 8 i 9 de desembre.
De l'hebraic "Hannah", Anna significa "pietat". Més dones bíbliques porten aquest nom; la de què parlarem avui és una de les dues dones de Elkana el Zufita. Sent estèril, anada pelegrina al Temple de Silo, una vallata entre Sichem i Rama, la localitat on vivia, implora el Senyor de tornar-la mare, fent vot d'ofereix-li la seva criatura per per tots els dies de la seva vida" (I Sam 1,12). Obtinguda la gràcia, Anna imposa al fill agognato un esplèndid nom que fa entendre tractar-se d'una veritable i pròpia consagració: Samuele en hebraic vols dir efectivament "el nom (de Déu) és EI" (Shem-EI) però col·legit també al fet que la mare ho té llargament i insistentment requerit, un seria el significat ja que en hebraic "shal'al" és com dir "preguntar", lògicament en aquest cas al Senyor, (I Sam, 1-20). El naixement de Samuele (Sam 2,1-10) inspira a Anna un cantico d'agraïment que certs han considerat el prototip del Magnifìcat. En el llibre I de Samuele (2,1) llegim: "Exulta el meu cor en el Senyor; per agracio del Senyor s'encimbella el meu front. S'obre lliurement la la meva boca contra els meus enemics; perquè jo gaudeixo de la victòria que m'has concedit. No hi ha algun sant com el Senyor; perquè no hi ha algun fora d'ell; i no cè rocca com el nostre Déu. No multipliqueu els discursos superbs; de la vostra boca no surtin arrogàncies; ja que el Senyor és el Déu del saber; i les obres seves són rectes. L'arc dels forts s'ha partit, però els febles han estat revestits de vigor. Els que eren tips, pel pa van anar a jornada, mentre els afamats han cessat de faticare. Aquella que era estèril va parir set fills i la mare de nombrosa prole és sfiorita (...) El Senyor fa morir i viure; condueix a la mort i en torna a trucar. El Senyor fa empobrir i enriquir, abaixa i també exalta (...) El Senyor jutja els límits de la terra; donarà força al seu rei; i elevarà la potència del seu Messies". Com constatem, hi ha una certa analogia amb el Magnificat de Maria, però no sembla pugui ser posat sobre el mateix pla del cantico esclatat per l'ànim de Maria Vergine Mare al sentir la salutació de la cosina Elisabetta, quan després de l'Anunci de l'arcàngel Gabriele, es porta a Ain Karim per portar-les benedicció i ajuda. Després de tenir svezzato el fill, Anna grata al Senyor i fidel al vot fet, retorna a Silo i lliurant el figlioletto en les mans del sacerdot Eli, diu: "Per aquest nen he pregat i el Senyor m'ha concedit la gràcia que li he demanat. Per això en canvi ho ofereixo en do al Senyor per tots els dies de la seva vida" (1 Sam 1, 27-28). Així Samuele creix en el servei del Senyor, que tenint sobre el noi particulars dibuixi, ho segueix amb "veus" i inequivocabili "missatges": el fill de la fidel Anna és destinat a ésser un gran profeta. I no hi ha lector de la Bíblia que no recordes la descripció, molt bonica, de la triplice crida divina durant la nit; Samuele la reté com a suggeriment d'Eli, el qual li recorda de respondre, en cas que el "fenomen" es repetís per la tercera vegada: "Parla, Senyores, perquè el teu servidor t'escolta". Això que de fet passa. El jove Samuele, sentint que el Senyor era amb ell i cridava ell no tralasciò d'escoltar i comprendre cap paraula, per consegüent "va adquirir autoritat, i tot Israel va saber que Samuele, de Dan fins a Bersabea, havia estat constituït profeta del Senyor. De seguida Iddio, després que s'havia revelat a Samuele en Silo, va fer sí que quant aquests deia arribés a tot Israel com a paraula del Senyor" (I Sam 3, 19-21). I Samuele va ser reconegut com a personatge creïble i acreditat; va ser retingut personatge interessant i complex per les funcions que va haver de cobrir: no va ser tan sols "profeta" sinó "jutge" i "guia" segura pel seu poble. La història de Samuele és important sobretot perquè en el seu temps (aproximadament 1050-1000) Israel, era obligat a sofrir una fase històrica quant mai complicada faltant d'una autèntica guia política en el seu interior, i es debatia en grans dificultats sobretot a l'exterior, per l'amenaça dels pobles propers, en mode especial per les contínues agressions per part dels Filistei. En el mateix temps obrava sobretot com a profeta, mai fart de transmetre al poble electe el voler de Déu. Per tant no deixava de recordar que si es volia la victòria contra els Filistei, Israel i quants ho guiaven havien d'absolutament assignar a Déu la "primacia", de ser fidels al seu únic veritable Déu i rebutjar cada temptació d'idolatria. "Si és realment de tot cor que vosaltres torneu al Senyor, eliminades per tots vosaltres els dèi estrangers ... fades de manera que el vostre cor sigui dirigit al Senyor i seguides ell, ell només, i ell hi alliberarà de les mans dels Filistei", (I Sam 7,3-5). I així passa. Anna, una santa mare, ha tingut la intuïció de voler un fill no per si però pel Senyor; i al Senyor ho ofereix per tota la vida. Anna ha visat just: després de Samuele, tindrà altres tres fills i dues filles (Sam 1, 20-21) però sobre el primer, el Senyor tenia dibuixos particulars. Serà un gran profeta, i la seva
Font: santiebeati.it