
Qui va ser
Mühlausen, Turíngia, 5 de desembre de 1593 - Schonungen, 9 de desembre de 1631 Martirologio Romano: Prop del riu Main a Baviera a Alemanya, beat Liborio Wagner, sacerdot i màrtir, que, home d'insigne caritat, va coronar amb l'efusió de la sang la seva cura pastoral tornada a servei tant dels catòlics quant dels germans separats.
Aquí un màrtir que el seu nom va a allungare la llista d'aquells catòlics, eclesiàstics o senzills fidels, que han donat la vida per la fe, durant el període de l'afirmar-se de la Reforma Protestant. Va néixer en ple protestantisme el 5 de desembre de 1593 a Mühlausen a Turíngia a l'Alemanya Oriental, se sap que el 1613 a 20 anys va deixar la ciutat natia per prosseguir els estudis a Lipsia, Gotha i Estrasburg i el 1617 va aconseguir el títol d'ensenyant. A 30 anys el 1621 es va portar a Würzburg on va freqüentar la facultat de teologia tinguda pels jesuïtes i gràcies a ells es va convertir al catolicisme fins a esdevenir sacerdot, sent ordenat el 29 de març de 1625. Va tenir com primer encàrrec la cappellania a Hardheim en el Baden i el setembre de 1626 va ser nomenat rector de Altenmünster - Sulzdorf ciutadana en prevalença protestant, on va haver de comprometre's amb totes les seves capacitats i fe, per convertir els protestants entre tantes dificultats i la freddezza dels mateixos parroquians. Després de cinc anys de apostolato, el 1631, van arribar a la ciutat els suecs a causa de la guerra dels Trenta anys; pare Liborio Wagner va haver d'amagar-se refugiant-se en la veïna ciutadana catòlica de Reichmannhausen, distant aproximadament quatre km de Altenmünster de què no volia de totes maneres allunyar-se massa. En aquests les seves temptatives d'apropar-se, va ser traït i el 4 de desembre de 1631 va ser capturat i portat en un llogaret sobre el Main distant 10 km, arrossegat per tot el recorregut llegat a un cavall amb una llarga fune; van seguir en el castell de Mainberg, cinc dies de contínues tortures i ultratges per part dels carnefici, amb els seus precs d'apostatar amb en canvi l'immediat alliberament, però ell repetia sempre la mateixa resposta: “Vivo, sofreixo i moro de catòlic papista”. Ja reduït sense forces, el 9 de desembre de 1631 el rector Liborio va ser portat a dors de cavall en riba almenys, prop Schonungen, on va ser assassinat a cops d'arma de foc i d'espasa i després d'haver estat despullat dels seus vestits de capellà per no fer-ho reconèixer tal, el seu cos va ser llençat en el riu. Anònims fidels catòlics el ripescarono, sotterrandolo en un primer temps sobre les ribes del riu mateix, després transferit en un proper prat, on va quedar fins a la fi del domini suec de la Francònia, quan per orde del bisbe de Würzburg va ser riesumato i transferit temporaneamente en la capella del castell de Mainberg i per fi el 15 de desembre de 1637, transferit en l'església parroquial de S. Lorenzo en Heidenfeld on descansa encara. Però ja des de fa temps es venia a instaurar amb el afflusso de fidels devots, un culte de veneració cap al valorós campió de la fe catòlica a Alemanya. El 1931, tres segles després de la mort, vingudes menys totes les dificultats històriques i ideològiques que es frapponevano, va ser introduïda la causa de beatificació, que es va concloure amb la solemne cerimònia, que ho elevava a l'honor dels altars com beat, el 24 de març de 1974, proclamat per papa Pau VI. Autor: Antonio Borrelli ______________________________ Afegit/modificat el 2002-09-14
Font: santiebeati.it