Fulton Sheen

Qui va ser

El Paso, Estats Units d'Amèrica, 8 de maig de 1895 - Nova York, Estats Units d'Amèrica, 9 de desembre de 1979 Va néixer a El Paso, a Illinois, el 8 de maig de 1895, primer dels quatre fills de Newton Sheen i de Delia Fulton. Va ser batejat amb el nom de Peter John, però va ser sempre conegut amb el cognom de la seva mare de soltera com a nom propi. El 1905 es va traslladar amb la família a Peoria, on va freqüentar el col·legi fins a les superiors. Després de la llicenciatura prop del St. Viator’s College a Bourbonnais, va entrar en el Seminari San Paolo a Saint Paul, a Minnesota. El 20 de setembre de 1919 va ser ordenat sacerdot a Peoria: de llavors ençà va prometre que hauria dedicat una hora al dia a l'Adoració Eucarística, restant fidel a aquell compromís per tota la vida. Va aprofundir els estudis a Washington DC, a Lovanio, a París i a Roma. Mentre ensenyava Teologia a Washington DC, va començar a tenir un programa radiofònic sobre la NBC, «L'Hora Catòlica» («The Catholic Hour»). El 1935 va ser nomenat Prelat Domèstic de La seva Santedat, obtenint el títol de monsignore. L'11 de juny de 1951 va ser ordenat bisbe a Roma. A la tardor del mateix any va començar a conduir, sobre l'emissor televisiu NBC, el programa «Vale la pena de viure» («Life’s Worth Living»). Va participar en totes les sessions del Concili Vaticà II. El 21 d'octubre de 1966 va ser nomenat bisbe de la diòcesi de Rochester, mantenint l'encàrrec fins al 6 d'octubre de 1969, quan es va dimitir. Va transcórrer els darrers anys de la seva vida dedicant-se a la predicació i a l'escriptura de llibres. Va morir el 9 de desembre de 1979, en la capella privada del seu apartament de Nova York. El 5 de juliol de 2019 papa Francesc ha autoritzat la promulgació del decret relatiu a un miracle obtingut per la seva intercessió. En canvi, el 3 de desembre de 2019, la diòcesi de Peoria ha anunciat que la data de la beatificació ha estat reenviada a petició d'alguns bisbes de la Conferència Episcopal Nord-americana. Les restes mortals de monsignor Sheen descansen des del 27 de juny de 2019 prop de la catedral de Santa Maria de la Immaculada Concepció a Peoria, a l'altar de la Mare de Déu del Perpetuo Socorregut.

Tenia vuit anys, quan un dia, servint la Santa Messa al Bisbe Mons. John Spalding, li va defugir de mà la ampollina del vi que es schiantò amb gran xivarri sobre el paviment de la catedral. En sacrestia, s'esperava un terrible retret. El Bisbe, en canvi, tot amabile, li va preguntar: «Giovanotto, a que col·legi aniràs quan seràs més gran?». El petit va nomenar el col·legi catòlic de la ciutat. Però el Bisbe, va subratllar: «T'he dit: quan seràs gran!». I va afegir, segur: «Digues a la teva mare que un dia, aniràs a estudiar a Lovanio i després esdevindràs Bisbe, com mi». El ragazzino va tornar a casa i va referir tot a la mama, però aviat va oblidar completament el discurs del prelat. Profecia: primera part Es deia Fulton Sheen, el bo chierichetto, i havia nascut a El Paso, a Illinois (Estats Units), el 8 de maig de 1895, d'una família irlandesa. Algun any després, els seus pares es van traslladar a Peoria, centre de la diòcesi, perquè els seus fills poguessin freqüentar els col·legis superiors catòlics. Ebbene, realment a Peoria, Fulton, després de les elementals, va emprendre els estudis literaris i filosòfics. Al centre de la seva joventut, ja hi ha Jesús, que ho ocupava i ho apropava a Si. Quan va descobrir en mode clar la seva crida al sacerdoci, va entrar en Seminari: destinació, esdevenir un veritable alter Christus . En la catedral de Peoria, el 20 de setembre de 1919, a 24 anys, va ser ordenat sacerdot. El Bisbe ho va enviar a prosseguir els estudis a la Universitat Catòlica de Washington, però Don Fulton desitjava aprofundir el pensament filosòfic de San Tomàs d'Aquino: la filosofia de l'ésser, la filosofia perenne, per refutar, a la llum de la raó i de la fe, les greus errades de les filosofies modernes, negatrici de Déu i de la Veritat, i fer-se apòstol i defensor de la Veritat. Així, el Bisbe, ho va enviar a estudiar a la Universitat de Lovanio, a Europa. Aquí, va obtenir el doctorat en filosofia, a Roma l'en teologia. Hora havia esdevingut de veritat un mestre de la Veritat, de la Fede catòlica cogitata, en la llum radiosa de Maestro Tommaso. Tornat en els States, va com vice-rector en una parròquia de perifèria. Comença amb la predicació quaresimale: els primers vespres, eren pocs ascoltatori, però amb el passar dels dies, van créixer en mode enorme a sentir el jove predicador. Va seguir una Pasqua meravellosa, amb nombroses conversions, amb la tornada als Sagraments per part d'un gran nombre de persones. Sí, perquè Don Fulton predicava per convertir les ànimes a Crist i conduir-les en Paradís i per això, perquè la seva predicació fos eficaç, passava al llarg de temps en adoració a Jesús Eucarístic, davant del Tabernacle. Celebrava el sacrifici de la Messa, cada dia amb més fervor, demanant a Jesús de poder conquerir a Lui més anime possible. Un any després, va saber que era desitjat a la Universitat Catòlica, com a docent de filosofia. Per 25 anys, serà un docent meravellós amb alumnes entusiastes d'ell, sobretot entusiastes de la Veritat que ell portava a descobrir i a posseir, raptus , com Sant Agustí, amor indagandae Veritatis . La primera part de la profecia de Mons. Spalding s'havia adverat. Don Fulton ora recordava, però no li bastava tanmateix la càtedra: volia assolir més germans encara, de conduir a Jesús, l'únic Amor de la seva vida. Crist en Tv Va començar a tenir conferències en pàtria i a l'estranger. Els seus discursos eren sempre més seguits: apassionava i conqueria. El 1930, va ser convidat per la NBC (la ràdio dels Estats Units), a parlar cada diumenge vespre, en un programa titulat “L'hora catòlica”. La seva veu va esdevenir nota en tots els States. Es va trobar submergit per milers de lletres: persones que li obrien l'ànima, a la recerca de Déu. Responia a tots. I pregava per ells. Es va veure una primavera de conversions a Jesús, i a l'Església Catòlica. També el Papa, Pius XI va saber d'ell. El 1935, a expressar-li el seu reconeixement, el no

Font: santiebeati.it