Qui va ser
Santa Ansovino va ser bisbe de Camerino, de què és patró, a la meitat del segle IX, precisament del 850 al 868, presumible data de la seva mort. D'orígens probablement longobards, va ser educat prop del col·legi de la catedral de Pavia. Abans d'ésser selecte com a bisbe de la localitat marchigiana, va ser consellera de l'emperador Lluís II sempre a Pavia. La seva caritat i la visió neta del propi paper pastoral ho van portar a contestar amb coratge propi el sobirà: efectivament, no va acceptar l'episcopat fins quan no va tenir de Ludovico l'assegurança que no li hauria estat demanat d'impugnar les armes, com desgraciadament sovint succeïa als bisbes del temps. (Passar) Emblema: Bastone pastoral Martirologio Romano: A Camerino a les les Marques, santa Ansovino, bisbe.
Lluís II, rei d'Itàlia, associat a l'imperi del pare Lotario I, va voler Ansovino a Pavia com el seu conseller i confessore. A la mort del bisbe de Camerino, Germà, els conciutadans ho van triar el seu successor, però Ansovino va acceptar només quan Ludovico, resignat a perdre-ho, ho va haver prosciolto de l'obligació de servir en armes l'imperi. Consagrat a Roma de Lleó IV, hi va retornar pel Concili Romano convocat per Nicolau I en el 861, i es va signar Ansuinus Camerinensis. El seu ministeri es va distingir per la generositat cap als pobres i pel compromís posat en la pacificació de les faccions. Va morir el 13 de març en el divuitè any del seu episcopat. En aquell dia ho recorden els martirologi, entre què el dels Canonges Regulars Lateranensi. Un sarcòfag monumental erigit cap al 1390 en el Metro de Camerino, conserva el seu cos. Antigament la festa era celebrada amb lluminàries a què participaven els alcaldes de més de vuitanta castells de l'estat de Camerino. Al seu nom i al de s. Venanzio va ser dedicada el 1674 per la comunitat camerinense de Roma l'església de S. Giovanni en Mercatello (després de S. Maria de Loreto als peus del Capitoli, enderrocada el 1999. A més de dues esglésies rurals en diòcesi de Camerino els torricella i Avacelli), porten el nom de Ansovino l'església parroquial de Casenove (Foligno), aquella giá dels Menors Observants de Bevagna i una altra, hora desapareguda, prop de Monsammartino. Autor: Giacomo Boccanera Fonte:
Font: santiebeati.it