Qui va ser
Entre els fidels de Roma, als quals s. Paolo envia saluts, figura Apelle, distingit amb l'honorable títol de "el probato en Crist", la qual cosa vol dir que amb les proves patides per la fe s'havia demostrat cristià sincer.
El pseudo-Ippolito posa Apelle al vint-i-vuitè lloc, dient-ho bisbe d'Esmirna. D'aquesta font depenen els menologi grecs que ho recorden com el primer bisbe d'aquella ciutat, on profuse els tresors de la seva predicació. El Martirologio Romano recorda Apelle juntament amb Lucio el 22 d'abril i, amb el nom lleugerament canviat (Apellio), el 10 de setembre; però no se sap amb certesa si Apelle i Apellio siguin la mateixa persona. La mateixa incertesa existeix al voltant del nom del company, el qual el 22 d'abril es diu Lucio i el 10 de setembre Luca; a aquests, a més, és afegit un tercer company, de nom Clemente. Tots i tres són dits màrtirs, títol de què la commemoració del 22 d'abril no fa senyal; no menys els grecs els identifiquen, tanmateix coneixent un altre Apelle, que diuen bisbe d'Eraclea a Tràcia, i que recorden el 30 de juny. Cal per altre suposar que el Martirologio Romano, que de consueto no commemora dues vegades el mateix sant, hagi retinguts màrtirs dues persones distintes o n'hagi repetit el nom per inavvertenza.
Entre els fidels de Roma saludats per San Paolo en la seva Lletra als Romans, es distingeix Apelle, condecorat de l'honorable títol de "el probato en Crist". Tal apel·latiu indica com Apelle, a través de les proves patides per la fe, s'hagués demostrat cristià sincer.
El pseudo-Ippolito, en el seu "De LXX discipulis Christi", annovera Apelle al vint-i-vuitè lloc, identificant-ho com a bisbe d'Esmirna. D'aquesta font depenen els menologi grecs que ho recorden com el primer bisbe d'aquella ciutat, on profuse els tresors de la seva predicació.
El Martirologio Romano esmenta Apelle el 22 d'abril juntament amb Lucio (un altre deixeble del Senyor segons el pseudo-Ippolito) i, amb el nom lleugerament modificat en Apellio, el 10 de setembre. En canvi, no hi ha certesa que Apelle i Apellio siguin la mateixa persona. La mateixa incertesa concerneix el nom del company, que el 22 d'abril és anomenat Lucio i el 10 de setembre Luca; a aquests, a més, s'afegeix un tercer company, de nom Clemente. Tots i tres són dits màrtirs, títol absent en la commemoració del 22 d'abril. Els grecs, tanmateix coneixent un altre Apelle, bisbe d'Eraclea a Tràcia i commemorat el 30 de juny, els identifiquen.
És plausible suposar que el Martirologio Romano, que de consueto no commemora dues vegades el mateix sant, hagi retingut màrtirs dues persones distintes o n'hagi repetit el nom per errada.
La figura de Sant Apelle queda embolicada per un haló d'incertesa. Les fonts hagiogràfiques, tanmateix discordants sobre alguns detalls, concordement ho descriuen com a cristià exemplar, bisbe zelant i, segons alguns, màrtir per la fe. La seva memòria litúrgica, el 22 d'abril, hi convida a recordar la seva dedició a Crist i el seu exemple de fe perseverante.
Autor: Franco Dieghi
Font: santiebeati.it