Qui va ser
Sant Antonino de Milà Bisbe
Festa:
31 d'octubre (29 d'octubre)
m. 671
Martirologio Romano: A Milà, sant Antonino, bisbe, que es va emprar molt per extingir entre els Longobards l'heretgia ariana.
El 29 d'octubre l'Església ambrosiana recorda Sant Antonino, anomenat potser «Antonio I», sepolto en San Simpliciano, bisbe de Milà des del 669 aproximadament al 671. El Martirologio Romano i el més antic Catàleg dels bisbes de Milà ho diuen mort el 31 d'octubre, però, probablement ja que era la vigília de Tots els Sants, la ricorrenza litúrgica va ser anticipada.
És el signe de quant els nostres antics germans custodiessin la memòria dels seus pastors, considerant que no fos important quant aquests haguessin fet o quant llargament haguessin governat, però valgués molt més l'ésser estats pastors, guies, servidors per amor de Jesús i dels germans. No eren importants les seves accions, però el do que feien del cos i de la sang del Senyor Jesús en el Eucaristia, de l'amor misericordiós de Déu en els sagraments i en la Parola.
Antonino va intentar afavorir la fusió entre els autòctons i els nous arribats, els longobards, i va persuadir rei Ariberto, net de Teodolinda, a convertir si i els seus a la fe catòlica. No en va venir la pau: a la seva mort el fill Bertarido de Milà va contractar guerra contra el germà, Gotefredo, que s'havia establert a Pavia, però van ser ambdues travolti de Grimoaldo, duc de Benevento, el qual, per acontentar tots, va construir a Pavia una església dedicada a Ambrogio.
Antonino havia tingut el coratge d'esperar, com deia Ambrogio: «Qui obra de sapient no té res de témer, el temor, efectivament, està en el pecat. On no hi ha temor, hi ha llibertat», la que el cristià sempre coneix.
Autor: Ennio Apeciti
Font:
Milà 7 del 26 d'octubre de 2008
Font: santiebeati.it