Qui va ser
San Foillano de Fosses Abate
Festa:
31 d'octubre
† 31 d'octubre de 655?
Martirologio Romano: A Fosses en el Brabante, en el territori de l'actual Bèlgica, sant Foillano, sacerdot i abat, que, d'origen irlandès, va ser germà i company de sant Furséo i, sempre fidel a les normes monàstiques de la seva pàtria, va fundar a Fosses i a Nivelles dos monestirs, l'un masculí i l'altre femení, i va ser assassinat per alguns bandolers mentre es portava en visita de l'un a l'altre.
San Foillano (lat. Foilanus; fr. Feuillen, Pholien), màrtir a Fosses.
Nascut a Irlanda, com els seus germans, Furseo i Ultan, va abraçar la vida monàstica, deixant amb aquests la pàtria (630-34) per portar-se en el Anglia Oriental, que el seu rei, Sigeberto, els va ajudar en la fundació del monestir de Knoberesburg (Burgh Castle, prop de Yarmouth). Després de la sortida dels germans, que s'havien retirat en un primer moment en una ermita i després van passar en el regne dels Francs, Foillano va conservar la direcció del monestir, i quan això va ser destruït per Pengi, rei pagà de la Mercia, ell, després d'haver corregut seriï perills, va aconseguir fugir amb els monjos que havia rescatat a preu d'or, portant-se carrer les relíquies i els llibres que va poder.
Passat amb els monjos a la Gàl·lia, va arribar a Péronne, lloc de sepultura de Furseo, rebut amb benevolença de Erchinoaldo, mestre de palau. Les monges de Nivelles, les ss. Itta i Gertrude, ho van ajudar a erigir (650-52) un monestir a Fosses sobre la Bebrona, afluent de la Sambra. La comunitat irlandesa de Fosses i aquella franca de Nivelles van quedar juntes d'estrets lligams espirituals.
Havent anat un dia a Nivelles per celebrar les divines oficines prop de les monges, a la tornada Foillano va ser, amb els seus companys, capturat pels predoni que van matar ell i tres altres monjos (31 d'octubre de 655?) en el lloc anomenat Les Roeulx, on més tard els Norbertini van edificar la badia a ell dedicada.
Després de setanta-set dies els cossos van ser retrobats i transferits a Nivelles; la salma de sant Foillano va ser reportada a Fosses de dos dignitari presents: Dido, bisbe de Poitiers, i Grimoaldo, mestre de palau. El 1125 va tenir lloc una traslazione a les Roeulx.
Les relíquies es trobaven de nou a Fosses el 1176, i només per breu temps van ser posades al segur a Mons, el 1408, de Guillem de Baviera, comte de Hainaut, per després retornar a Fosses. A Mons es va conservar en canvi una tíbia i un os del maluc. En el segle XVI el capítol de la collegiata de Fosses va fer construir una caixa de plata. El 1792 no es va poder salvar de la fúria dels revolucionaris que el cap i algunes altres relíquies que en el segle XIX van ser col·locades en una nova caixa i el 1907 van ser objecte d'un reconeixement. Es conserven encara relíquies del sant a Abbeville i altrove.
El culte va començar immediatament després del descobriment del cos i el trasllat a Mons, i la mort violenta, com en casos anàlegs, justifica el títol de màrtir que li ha acordat. De la mateixa manera la tradició li ha atribuït el títol episcopal, amb raó, sembla, perquè Beda cridant-ho sacerdos, aquí, com altrove, té la intenció de parlar de la dignitat episcopal.
A Fosses es coneixen tres festes: la invenció del cos (16 de gener); la traslazione del 1086 (3 de setembre) i el natalis (24 d'octubre) amb la seva octava el 31. Fins a la Revolució francesa el capítol recitava cada setmana l'Oficina de sant Foillano. Des del 1549, almenys, se celebra cada set anys una gran processó popular, dita «la marxa de sant Foillano».
El seu nom es troba el 31 d'octubre (potser el 30) en el Auctarium Usuardi i en els martirologi irlandesos del Mitjà Evo. La seva festa va ser difosa molt a Bèlgica, on se celebra encara en moltes diòcesis i monestirs (31 d'octubre), i en la diòcesi de Cambrai.
A Aix-la-Chapelle es troba una església parroquial en honor del sant, esmentada des del 1166, que les seves parets eren affrescate amb escenes de la vida del màrtir.
Falten proves de culte cap als seus tres companys, de què es creu a Nivelles de posseir el cos, però que no van ser mai objecte de veneració.
Autor: Rombaut Van Doren
Font:
Font: santiebeati.it